Més visió de conjunt: El Tecnocampus

Avui ningú dubta que la constitució del Tecnocampus, volguda barreja i creuament d’universitat i empresa, ha esdevingut un model d’èxit. Semblen confirmar-ho les xifres que ha assolit l’oferta formativa, el nombre d’estudiants i les empreses avui ubicades en el Parc. Aquest es un mèrit del conjunt dels mataronins, tan sovint excessivament crítics amb la seva ciutat, que ja seria hora que quan una cosa surt bé ho sabessin valorar.

L’èxit però no es pot mesurar només en termes quantitatius, ja que els aspectes qualitatius són bàsics per assegurar el futur amb garanties. Per tant, sembla un bon moment per encetar una reflexió que confirmi el Parc Científic i de la Innovació Tecnocampus com un dels pols mataronins més importants de transformació econòmica i de dinamització social i cultural i, en un àmbit més global, un model de referència i per tant d’atracció de talent i d’inversions.

Però sempre és possible millorar la feina feta, i em permeto aquí posar-ne alguns exemples:

1. Tot i que no es pot obviar el pes i influència de la política local en el desenvolupament del Tecnocampus, ha arribat l’hora de facilitar un nou model de governança que tingui en compte com a principis reguladors la transparència i l’eficàcia dels seus òrgans així com la transcendència i projecció de les seves actuacions. Com institució universitària, el Tecnocampus ha de defensar la seva total autonomia en la presa de decisions i no deixar-se condicionar pels debats polítics entre els electes presents a la institució. L’autonomia en la gestió universitària es clau per avançar.

2. La limitació d’espais en la seva inicial i actual ubicació, pot fer compatible que en el futur es pugui promoure un model de campus més urbà que coexisteixi amb el model de campus actual. Repensar el paper dels nostres centres universitaris en la dinamització de la ciutat i per tant en la potenciació del seu teixit urbà, així com la importància que pot tenir en la definició i desenvolupament de projectes locals, pot ser clau pel desenvolupament d´un urbanisme més sostenible. Aquest és un debat que s’ha de fer sense prejudicis, prenent en consideració les avantatges que un o altre model han aportat en ciutats europees de dimensions molt semblants a la de Mataró. Tot i que hi ha molts aspectes a considerar – uns a favor i altre en contra -, la universitat, entesa com un servei públic ben connectat amb les xarxes globals, és un poderós instrument de transformació local que pot interferir en el model de creació de ciutat i de promoció urbana. Entrar en aquest debat sense apriorismes, és també pronunciar-se sobre la diferència cabdal que hi ha entre ser una ciutat amb estudis universitaris o una pròpiament ciutat universitària. Si se’m permet entrar en qüestions mes concretes, es tractaria, per exemple, de veure la possibilitat de reivindicar la seu administrativa de l’antiga caixa estalvis laietana, que es troba avui completament abandonada, com a seu universitària o, també, la creació de residències universitàries, fora del marc geogràfic del campus inicial, que pot ser un estímul per a millorar la interrelació entre la comunitat universitària i la ciutat que l’ acull, avui clarament deficient.

3.- Posar sobre la taula les relacions Universitat-Empresa i potser plantejar-nos si aquestes relacions en el cas particular de Tecnocampus han donat els fruits que s’esperaven. Aparentment sembla que en el tema de l’emprenedoria si que s’han assolit bons resultats, així com en el nombre d’estudiants que cada any fan pràctiques en empreses. En canvi, no sembla que en la transferència de coneixement, la formació continuada, la incorporació de talent (professorat) a les empreses i, més últimament, la innovació, s’hagin produït avenços.

4. El paper que la Universitat Pompeu Fabra ha de jugar a Tecnocampus també és un tema que cal posar sobre la taula. És tracta d’ una de les universitats amb més prestigi de l’Estat. Tenir-la com a universitat d’adscripció dels centres universitaris de Tecnocampus ha contribuït a l’èxit de creixement de la demanda, i el seu compromís assumint l’adscripció d’ un nou centre – el de Ciències de la Salut- i de l’Escola Politècnica, i permetent la implantació de nous títols oficials, posa sobre la taula el rellevant paper que haurà de jugar en el futur, amb un paper molt més actiu i protagonista que ha de quedar reflectit en el patronat de la fundació. Recíprocament, també cal preveure quin rol pot jugar el Tecnocampus que sigui profitós per a la mateixa UPF i pel conjunt de la seva comunitat universitària.

5.- Finalment, millorar la relació del Tecnocampus amb la comarca, un instrument de capitalitat molt poc utilitzat, que només solucionarem promovent una col·laboració mútua i en xarxa que faciliti i canalitzi les iniciatives que, en l’àmbit de la promoció econòmica i desenvolupament territorial, puguin sorgir de la comarca o de qualsevol dels municipis del Maresme.

Queden encara molts de temes pendents, com el debat sobre quina formació superior és la més convenient per al territori –àmbits i tipus: universitària i professional-, el finançament del projecte o la gestió patrimonial. Aquest i segurament altres hauran de formar part de l’agenda ciutadana en els propers anys, tenint clar que és ara quan ens trobem en un moment clau pel futur de la institució i que ja no ens serviran els subterfugis de conveniència política per eludir el debat.