Capgròs
L'extrema dreta i les noves expressions de feixisme són algunes de les principals amenaces que té el projecte europeu, tal i com algunes l'havíem somniat: igualtat, fraternitat i llibertat. I també la principal amenaça al municipalisme, a la política de la quotidianitat, a les relacions de veïnatge, a la convivència. En definitiva, una amenaça per la democràcia i per l'humanisme. Davant d'això hauríem d'unir-nos sense matís, totes les forces realment demòcrates, fent un cordó sanitari d'aïllament dels feixistes i racistes. Aïllant els que empren els discursos de la por, de l'estigmatització; els que despullats de tota humanitat o ètica agiten les inseguretats de les persones en situació més vulnerable; els que pretenen culpar de tots els mals un grup de persones per ser diferents; els que tenen el boc expiatori perfecte per condonar les seves pròpies culpes. I ara que comença la campanya electoral i alguns sense pudor canviaran vots per drets, caldria unir-nos per fer-hi front.
Curiosament aquests mateixos són els que han combregat o comparteixen files amb corruptors i malversadors de tota mena, delinqüents de coll blanc, mentre amb molta poca vergonya assenyalen les persones amb més risc de vulnerabilitat, les que tenen la veu silenciada per les seves pròpies vides de supervivència.
I ja que parlem de culpables, podríem posar noms als intangibles mals o a les múltiples possibles causes. Podria ser el model de capitalisme que agreuja les desigualtats; un país que s'ha construït en l'especulació; uns poderosos que apliquen polítiques neoliberals; el desmantellant de l'estat del benestar; les amnisties fiscals que perdonen els delinqüents econòmics... Imagineu quina poca vergonya per assenyalar a la pobre gent que té dificultats per arribar a final de mes, per pagar el lloguer o l'escola bressol, essent corresponsable de tot plegat. Èticament reprovable i humanament fastigós.
Caldrà també contundència amb la consolidació del racisme institucional, que ha penetrat a les institucions criminalitzant la població segons origen ètnic o nacional, com és el cas de les mesures d'internament (CIE's) i expulsió, la inhumana pressió a les fronteres, les batudes dels cossos de seguretat segons fenotip o l'accés restringit a la sanitat pública entre d'altres.
Davant del feixisme només hi ha blanc i negre, desmentir-lo i fer-li front que és la nostra opció. O adoptar discursos estigmatitzadors, encara que no siguin netament feixistes que és la opció de la dreta més rància del PP (Garcia Albiol o a Mataró els que desitgen l'alcaldia i s'albiolitzen) i la feixista de PxC. I això només és pot fer des de la unitat, de la mà de la societat civil, associacions veïnals, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), SOS Racisme i d'altres entitats i plataformes, i forces polítiques democràtiques.
I no oblidar que la classe obrera, les classes populars, tinguem l'origen que tinguem, més enllà de la procedència, la cultura, ètnia, religió, som el mateix homes i dones que lluitem constantment per la dignitat de les nostres vides sense privilegis adquirits ni sobrevinguts.
El repte és convèncer les persones desencantades amb la política, fer-les veure que el populisme i el feixisme no són la solució a la situació de crisi econòmica ni als seus mals econòmics i vitals. Ben a la inversa, la solució és més i millor política, que vol dir més democràcia. I matar l'amenaça que suposen els feixismes. Per tornar a somniar caldrà fer front al fracàs moral que suposa el drama de les morts al Mediterrani, una etapa vergonyant de la nostra historia.
Comentaris