Més de 18.000 persones prenen part de la Nit Boja més massiva

Bogeria absoluta. Les xifres canten per sí soles: més de 18.000 persones van participar dissabte, dia 25, a la Nit Boja més massiva de la història, segons dades facilitades per l'Ajuntament. Tot apuntava a rècord, tenint en compte que la gran nit de Santes queia en dissabte, però a l'hora de la veritat es van trencar totes les previsions. Un Desvetllament Bellugós a punt de rebentar, un Correfoc on era impossible veure el final i una Ruixada que, en el seu vintè aniversari, va estar més participada que mai, van conformar la imatge d'una nit que difícilment es tornarà a repetir. La nit va deixar un balanç de més de 100 atesos pels serveis mèdics, una seixantena durant el Desvetllament i el correfoc, la majoria per cremades o intoxicacions etíliques, i una cinquantena a la Ruixada, principalment per talls i cops fruit de caigudes. Un total de 10 persones van haver de ser evacuades a l'Hospital al llarg de tota la nit, tot i que no havien patit ferides greus.

L'any passat es van sobrepassar tots els límits de la Nit Boja, amb unes 14.000 persones prenent els carrers del Centre durant el Desvetllament. En aquesta edició, tot i que semblava impossible, s'ha arribat més enllà, afegint 4.000 assistents més a uns carrers del centre de la ciutat que haurien rebentat si hi hagués caigut tan sols una agulla. Quedava clar que la nit seria especial ja mitja hora abans de l'inici del Desvetllament. Es feia impossible endinsar-se a La Riera, tal i com es veia amb la gentada que hi havia a vials com els carrers Sant Josep, Pujol o Barcelona, intentant amb poc èxit fer-se un lloc per assistir a la processó pagana de la família Robafaves. El Desvetllament va transcórrer sense incidents, gairebé un miracle si es té en compte la gentada que hi havia i el poc espai que quedava per respirar. Fa anys que l'acte, el més popular de Santes juntament amb el Castell de Focs, ha rebentat totes les seves costures. És per aquest motiu que l'any passat l'IMAC va aplicar un complex sistema de sonorització de la banda de músics, per mantenir la seguretat de l'esdeveniment (evitar que milers de persones s'apinyessin al costat de la Banda i les figures) i alhora intentar salvaguardar-ne l'essència. Aquest 2009 s'ha tornat a repetir l'experiència, amb resultats més positius. La música de la banda es va escoltar at al llarg de tot el recorregut, tot i que els altaveus instal·lats a la plaça de Santa Anna oferien una qualitat de so més pròpia d'una gramola vella i desgastada.

El Bequetero, el pasdoble que marca el Desvetllament i que ha esdevingut l'himne de Santes, va sonar d'una manera especial de la mà de la Banda, ja que enguany es compleix el centenari del naixement del seu autor, el músic de Cocentaina Gustavo Pascual Falcó. El grup local La Coixinera va animar la Convidada de la família Robafaves, mostrant la seva fusió de música popular i tradicional catalana amb ritmes més propis del rock

Nit incendiària
Un cop els gegants van tornar cap a l’Ajuntament, la tensió i els nervis es van apoderar d’un centre de Mataró que esperava que la primera espurna de l’Escapada a Negra Nit fes acte de presència. El foc no es va fer esperar i en breus instants els diables i comparses de la ciutat i els seus acompanyants, vinguts d’arreu, van començar a sembrar el terror pel bell mig de Mataró. La gent preparada per ficar-se a sota del foc intentava aguantar el pas dels diables amb el mític “no passaran”. Destacar la presència de les figures invitades: el Gafarró de Premià, una comparsa en forma d’au que treia foc per les ales mentre simulava el vol d’un ocell, i la Draga de Cunit, una espectacular bèstia dotada de diferents sortidors per on fer cremar els petards i oferir així tota una demostració de força. No hi van prendre part, però, la Colla del Basilisc ni els Diables de La Llàntia, dues colles mataronines excloses per la Comissió de Foc tot i que havien participat en anteriors edicions de l'Escapada a Negra Nit. El correfoc va ser força complicat, amb diversos moments en què les diferents colles de foc van tenir problemes per avançar a causa del comportament poc cívic d'uns quants participants. L'espectacular final, amb la Traca a una plaça de l'Ajuntament desbordada, va pal·liar totes les dificultats viscudes anteriorment.

20 anys d'èxits sota l'aigua
I en acabar el Correfoc, a la plaça de l'Ajuntament, pujada Tabalada en un ambient de festa total cap al Parc Central, on esperava una Ruixada que celebrava el seu vintè aniversari. Com era de preveure veient com havia rutllat la Nit Boja, la Ruixada va ser més massiva que mai, encara que no hi ha xifres oficials de participació. Ja no era tan sols la pista la que estava a rebentar de gent, sino tot el Parc Central, fins al darrer bri d'herba. Era més que complicat arribar a les barres de bar, i les cues en els pocs lavabos disponibles eren eternes. De fet, en alguns moments hi havia tanta gent que fins i tot es va fer difícil accedir al recinte, amb les portes del parc col·lapsades.

La Ruixada és ja un acte veterà, que funciona per sí sol, així que la nit de dissabte tampoc va apostar per grans canvis. Aigua per tothom i una selecció musical ben ecléctica i per a tots els gustos, tot i que virant cada cop més vers el so "discotequero". El punxadiscos va arrencar amb el Viva la vida de Coldplay, i va deixar lloc per a tot, des de duets de Carlos Baute i Marta Sánchez fins a Chemical Brothers, passant per Safri Duo o un apunt totalment retro com l'Aserejé de Las Ketchup. “A veure si teniu cullons de ballar això”, deia l'speaker. Els èxits de la música comercial caduquen en molt poc temps, però la Ruixada manté la vigència per molts anys que passin.