Més castellà o millor?

El decret d'ensenyaments mínims per a l'educació primària estableix, entre altres coses, l'obligatorietat de tres hores setmanals de llengua castellana per adaptar la nova distribució horària a les necessitats de domini i ús de la llengua comuna a tot l'estat. Darrera d'aquesta mesura hi ha la valoració implícita d'un insuficient nivell en les competències lingüístiques dels nostres estudiants, tal i com s'ha comentat a bastament aquests darrers temps. No estic segur que una hora més de castellà resolgui el problema.

A Catalunya, el tema sembla portar implícit (dic “sembla” perquè crec que no és la qüestió fonamental) el debat sobre si els nostres alumnes surten més ben preparats de català o bé de castellà. Doncs bé, i centrant-nos en el nivell de competències mesurades, ni els nostres estudiants i joves tenen un nivell menor de castellà respecte del que saben en català, ni els joves catalans tenen un nivell inferior en llengua castellana al dels seus col·legues de Castella, Andalusia, Galícia o insulars –per posar un exemple. Per altra banda, l'escola esdevé l'únic lloc –per a molts ciutadans i ciutadanes– on la llengua d'ús és el català, i això no va en detriment de l'ús social del castellà, ni molt menys: el castellà s'utilitza més a casa nostra i, si alguna llengua està en risc de retrocés, aquesta és la catalana. És evident que l'escola ha de fer el possible per potenciar, donar a conèixer i promoure un bon ús del català. On està el problema, doncs, amb la llengua castellana?

Una llengua no s'aprèn de forma significativa si no hi ha contextos reals on s'utilitza. Aquest no és el problema del castellà; al contrari, en l'escenari quotidià els mitjans escrits i audiovisuals en castellà són majoritaris i tenen més audiència a Catalunya. Però, quin és el model de llengua que estan mostrant? Segurament, els llibres (de text o de lectura) ofereixen un ventall ric i divers de registres lingüístics, però la lectura (ai làs!) no és el nostre fort ni familiar ni social. I si parlem dels programes televisius de més audiència (de fort impacte social) no hi veurem moltes mostres ni de riquesa lingüística, ni de discurs argumentat i coherent, ni de precisió…, ni de respecte per la pròpia llengua i per l'aliena. No caldria revisar una mica més això?

Una vegada més, farem de l'escola l'única responsable dels mals i de les solucions en l'ús i domini de la llengua? No hi ha molts més agents formadors de les competències lingüístiques (com per exemple els audiovisuals) als que s'ha de demanar correcció, bon exemple i pedagogia? Francament, no crec que sigui problema d'una hora “més” a la setmana sinó d'algunes hores “millors”. Hi guanyaria la llengua castellana, la catalana i la nostra comunicació. I si alguns mitjans de comunicació encara no entenen quin és el servei públic que han de donar des del dia van optar a una de les llicències televisives que s'oferien, que algú els ho expliqui, si us plau! Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil