Memòria i paisatges interiors amb Maria José Carrasco a l’Espai Capgròs

Més enllà de voler representar el món, l'art és una mirada a l'interior del creador. Una exploració profunda, que no entén de timidesa, de barreres ni de fronteres. Així ho entén, com a mínim, la pintora mataronina Maria José Carrasco. L'artista protagonitzarà l'exposició del mes de setembre a l'Espai Capgròs, un espai en el qual ja va mostrar la seva obra l'any 2005. Llavors Carrasco va apostar per gravats de temàtica marina i amb figures de dones com a element central. En aquesta ocasió, la pintora mataronina presentarà una mostra en què la memòria serà el leitmotiv de totes les obres. Peces on s'hi podran veure cares, mans, rostres i mirades, elements de figures que mai es desvel·len senceres.

A la mostra també hi haurà un parell de paisatges, que ella mateixa defineix com a “psicològics”. “Estan inspirats en la realitat, però es tracta de paisatges interiors, il·luminats per la memòria i per totes aquelles imatges i personatges que al llarg del temps m'han impactat”, destaca Carrasco. Imatges com la del Tsunami que va arrasar el nord del Japó l'any 2011, un fet que Carrasco ha volgut reflectir sobre la tel·la. “Els edificis afectats són com personatges destruits, arrasats... tot en un pla molt simbòlic”, explica. L'art japonès és precisament una influència clara en la seva obra, de caire força experimental. Carrasco treballa amb la xilografia, afegint materials com la fusta, relleus i incisions, per donar un punt molt orgànic i viu al seu treball. “Vinc del món del gravat, i aquest context també el trasllado a la meva obra actual”. El format de les peces que presentarà a l'Espai Capgròs també és original, linòleums sobre tel·les sense marc, que penjaran de la sala com si fossin cortines.

Carrasco explica que les seves obres han anat guanyant en mida. “Els quadres ara són més grans, i busco noves textures i suports”. L'artista es defineix com a “figurativa”, tot i que prefereix matisar-ho. “No busco el referent real, sinó el psicològic, la majoria d'elements que apareixen a les obres ho fan com a metàfora”. Els seus quadres estan oberts a múltiples interpretacions. “És un joc entre l'artista, l'obra i l'espectador”, assegura Carrasco, que l'últim que vol és que les seves obres “passin desapercebudes”.