Màxims i mínims

Mentre d’una banda volen retirar els 420 euros, el salari de la misèria, essencials per viure per a alguns, d’altres que resulta que són d’esquerres es jubilen amb pensions milionàries de per vida. Hem creat la societat de les desmesures i la disfressem d’igualtat d’oportunitats, però enganya, és solamente un miratge, és el mateix de sempre amb la variable que tens l’opció del formulari per queixar-te o de poder entrar al paradís de l’especulació quan la bombolla és gran i dóna per a molts. Quan explota, però, a la cua i assegut al banc a mirar el sol de cara, que és un entreteniment gratuït, natural, que s’ha perpetuat al llarg dels temps i que no demana blackberry ni connexió a internet. En la societat de les desmesures els rics són més rics i els pobres més pobres, dretes i esquerres s’intercanvien cadires i allò tradicional de “servir el poble”, en el fons i en la forma, cada cop més acabar sent “servir-se a un mateix”.