Capgròs
La República Argentina va celebrar el passat 25 de maig el Segon Centenari de la seva independència de la corona espanyola. Aprofitant la invasió de les tropes napoleòniques a Espanya es posaren les bases per a la seva independència del que seria la República Argentina.
Quatre mataronins hi van participar de manera activa i dels quals passem a explicar qui eren i el seu grau d'implicació en aquells esdeveniments d'alliberació en la llavors colònia sud-americana de l'imperi espanyol.
El mataroní Domènec Matheu i Xirola (1765-1831), pilot mercant, l'any 1793 embarca a l'Argentina. Fou un rellevant comerciant a Buenos Aires alineant-se a favor dels insurgents. Va arribar a ser vocal de la Junta revolucionària i president interí de la Junta de Govern.
A la ciutat de Rosario hi ha un monument erigit a la seva memòria.
Joan Larrea (1782-1847) no neix a Mataró però estudia a Santa Anna. Embarca el 1808 a Argentina Hi funda un comerç on ven cuiros, sucre, aiguardent, vins i altres. El seu nom consta en la Junta provisional governativa, primer govern argentí. El 1812 fou elegit diputat per la província de Córdova a l'Assemblea General Constituent de 1813 de la que en fou president per torn. La llei que sancionà l'Himne Nacional Argentí, amb lletra de Vicente López y Planes fou musicat per Blai Parera, com ell de Mataró.
Ramon Larrea (1787-1836), germà de l'anterior, estudià també a Santa Anna, embarcant el 1808 a l'Argentina Col·laborà professionalment amb en Joan. Es sumà a les forces catalanes contra la invasió britànica. Fou coronel del Batallón del Orden en la revolució del 1828.
En Domènec Matheu i en Joan Larrea foren els dos únics membres de la Junta Governativa Revolucionària no nascuts al Rio de la Plata.
El quart fou un altre mataroní d'adopció, Blai Parera i Morat (Múrcia, 1773- Mataró,1840) que cursà estudis a l'Escola Pia de Santa Anna. El 1793, amb 20 anys, embarcà a l'Argentina en la fragata Rosario.
Era músic de professió i a Buenos Aires hi donà lliçons de violí, piano i laud. Tocava l'orgue a l'església de San Nicolás. Actuà també de violinista i clavicordista i composava tonadillas. Va ser director de l'orquestra del Teatro Porteño (Argentín).
L'any 1809 es casa amb Fecunda del Rey, alumna seva, amb qui tindria tres fills.
El dia 1 de novembre de 1812 s'estrenà l'Himne Nacional de la República Argentina, compost per ell mateix, per orquestra i massa coral sota la seva direcció. Himne que s'ha mantingut vigent al llarg dels anys i que es pot escoltar per Internet a la web www.bicentenario.Argentina.ar./Comunidad/ A Catalunya l'himne de Blai Parera va sonar recentment en el decurs del partit de futbol, al Camp Nou, entre les seleccions de Catalunya i Argentina.
El 31 de maig de 1817 neix el seu primer fill José Manuel a Buenos Aires. Ell i la família torna a Espanya i a Madrid hi neix la filla Dolors (1824) i a Barcelona la Joana (1834). Posteriorment torna a Mataró d¡on ja no en marxaria. La primera filla morí a Mataró el 1862 i la segona al 1880. La seva esposa moriria també a la nostra ciutat l'any 1871.
El 3 de maig de 1839 Blai Parera fa testament davant del notari de Mataró Miquel Torner. Era Interventor de Correus de Mataró on hi morí el 7 de gener de 1840, als 66 anys d'edat. Una població argentina de la Pampa, departament de Ranci, porta el seu nom.
Un darrer mataroní, però, al bàndol contrari, també es trobava a la capital argentina. Era en Grau Bosch i Albareda (Mataró, 1769-1825), comerciant, que a finals del segle XVIII passà de Mataró al virregnat Río de la Plata i s'establí, com els anteriors, a Buenos Aires mantenint-se, però, fidel a Ferran VII i Espanya.
Ben segur que n'hi havia més de mataronins al Rio de la Plata però aquests quatre que hem ressenyat van prendre part d'aquell incipient moviment d'alliberació del qual se celebren els 200 anys.
Comentaris