El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha insinuat aquesta tarda en una roda de premsa prèvia al consell de federació que els socialistes maresmencs celebraven al nou centre cívic del Pla d'en Boet que el líder de CiU, Artur Mas, preferiria la dinàmica basca a la via catalana de reforma de l'Estatut: Potser li agradaria que hi haguessin dos blocs, ha apuntat. Segons Zaragoza, Artur Mas té un complex amb la política basca. A més el secretari d'organització socialista ha subratllat que la reforma de l'estatut català serà un èxit de tots els partits i no pas del president Maragall.
En una intervenció dedicada quasi monogràficament a criticar Convergència i Unió Zaragoza ha comparat el partit nacionalista quan el comandava Jordi Pujol amb l'actual lideratge d'Artur Mas: Són dues Convergències que no tenen res a veure; Pujol mai s'havia posat en política basca i en canvi Artur Mas dóna suport al Pla Ibarretxe per compterir amb ERC en radicalitat. Li preocupa més que el propi Estatut.
Zaragoza ha furgat en les contradiccions internes de CiU en recordar que mentre Duran i Lleida ha estat des d'un primer moment pel sí a la Constitució Europea, Felip Puig continua mostrant-se partidari del no i Artur Mas no va fer pública primerament la seva opinió. En aquest sentit, el dirigent socialista ha apostat perquè Catalunya doni un sí intens en concordància amb la seva tradició europeïsta: Fa vertígen que alguns partits com CiU, que han passat del no al sí, diguin que faran una campanya de baix to i que el seu responsable sigui una persona que està pel no com Felip Puig, ha dit.
Encara en clau catalana i respecte a la sorpresa mostrada avui per Artur Mas perquè el tripartit català vegi bé la seva proposta de finançament, Zaragoza ha apuntat que potser en realitat el president de CiU no té interès que l'Estatut arribi a bon port: Potser s'hagués alegrat que haguéssim desqualificat la seva proposta, que és el que darrerament fa CiU, ha comentat.
La Generalitat doblarà el pressupost del 2004
La roda de premsa també ha comptat amb la parlamentària mataronina Consol Prados i el primer secretari dels socialistes maresmencs, Santi Fontbona. Els dos han assegurat que el 2005 el pressupost de la Generalitat en infraestructures dedicat a la comarca es doblarà respecte el 2004 i que s'entomarà definitivament el problema de la Nacional II convertint-la amb una "via cívica", en paraules de Santi Fontbona.
Prados ha avançat que el grup socialista ha presentat un proposta no de llei perquè així sigui i que la Generalitat està redactant un projecte que s'executarà a finals d'any per destinar més de 3 milions d'euros íntegrament a l'N-II al pas pel Maresme. Els temes de mobilitat, de fet, són segons Prados la prioritat del govern català respecte al Martesme: Tan el futur de la N-II com la connexió entre els pobles i amb Barcelona, ha apuntat.
Respecte a la no inclusió de Cerdanyola dins la primera tongada d'ajudes de la Llei de Barris de la Generalitat, Prados ha recordat que Rocafonda en el seu moment també va haver d'insistir a la Unió Europea per optar a una subvenció: Que no s'hagi inclòs ara no vol dir res, ha dit. José Zaragoza, tot seguit, ha assegurat que tots els barris tindran les ajudes que requereixen.
El secretari d'organització, José Zaragoza, també ha intervingut per apuntar que, després de 23 anys de desídia de Convergència i Unió respecte al possible soterrament de la via del tren, el nou govern català es planteja seriosament aquesta possibilitat. Amb aquest nou govern aquesta comarca comença a ser escoltada i s'afronten els problemes de forma estructural, ha assegurat.
Pel que fa a les crítiques que el propi Artur Mas va fer divendres passat en una visita a la comarca en el sentit que el govern català té una actitud passota respecte la crisi del tèxtil, Zaragoza ha parlat també de desídia en l'etapa de CiU i s'ha preguntat quina política de formació ocupacional es va fer al Maresme durant el govern anterior: Una política d'acord amb els interessos del partit de torn, com s'ha vist amb el Cas Pallerols. El que cal, segons Zaragoza, és canviar de polítiques industrials i que la indústria tèxtil es basi no en la mà d'obra sinó en la creativitat.
Patriotisme civil
Consol Prados també ha parlat en clau catalana assegurant que durant el primer any de govern de l'executiu Maragall hi hagut un canvi real en les polítiques i en la manera de fer-les. Prados ha apostat decididament pel patriotisme civil que defensa Maragall Ens hem de poder sentir orgullosos del nostre país perquè hi visquem bé, ha dit- i s'ha referit a diverses conselleries per explicitar les diferències amb l'anterior govern: Amb un any, a més, s'ha avançat més en algunes coses que en 23, per exemple respecte la presència del català a Europa, la ponència de l'Estatut o l'impuls de l'Euroregió, ha comentat.
Comentaris