Centenars de voluntaris van fer possible que ciutats com Mataró poguessin votar al Referèndum de l’1 d’octubre. Pares i mares que van mantenir les escoles obertes, advocats que van mediar i oferir assessorament legal, informàtics que van solucionar tota mena de problemes tècnics, i gent de tota mena que es va passar 20 hores als punts de votació coordinant i ajudant en tot allò que podien. Aquests són quatre casos dels molts que es van esllomar durant el 1-O.

“Quedo meravellat per la capacitat d’organització de la gent”

“Jo era a les cinc del matí aquí”, explicava en Joaquim des de l’institut Damià Campeny, el col·legi electoral més gran del Referèndum. Són quarts de nou de la nit i encara li queden força hores dempeus. “Durant tota la jornada no hi ha hagut cap incident i ha anat tot correcte, el servei de voluntariat ha estat magnífic”, assegurava en Joaquim, que es mostra “meravellat per la capacitat d’organització i d’autogestió que ha tingut la gent”. Molts dels voluntaris es van conèixer el mateix diumenge de matinada, mentre es repartien les etiquetes que indicaven la seva funció.

“Durant tota la jornada no hi ha hagut cap incident, el servei de voluntariat ha estat magnífic”

“No em vaig apuntar enlloc, simplement he vingut perquè volia votar i ajudar a que la gent votés”, apuntava, abans de mostrar-se gairebé estranyat per la pregunta de per què calia exercir el dret a vot. “Em sembla que és un dret que la gent pugui expressar la seva opinió política a les urnes, com a forma de canalitzar un conflicte de manera democràtica”, resolia.

“Sabia que acabaria rebentada, però estic molt contenta d’haver-ho fet”

“He vingut a quarts de sis per fer relleu dels que hi havia passat la matinada defensat en col·legi, i des de llavors m’he quedat aquí”, explicava la Marta. S’asseia una estona, quan falta poc per tancar el col·legi electoral del Damià Campeny i tot està força tranquil. “No sé ni quina hora és ni quin dia fa, he anat sentint campanes del que passava a fora, de les càrregues policials al país i tot això, però el meu món avui ha estat entre aquestes parets”, afirmava, mentre lamentava tot rient que “ja no sento els peus”.

“No sé ni quina hora és ni quin dia fa, he anat sentint campanes del que passava a fora”

El dia al Damià Campeny va ser intens, especialment després que els problemes informàtics els obliguessin a obrir més tard. “Quan s’ha pogut fer hi havia molta gent a la cua i han començat a entrar de cop, han votat dues persones i llavors s’ha tornat a penjar tot el sistema”, recordava la Marta. No va ser un moment fàcil, tothom estava apilonat i sobretot la gent gran ho va passar malament. “S’han començat a marejar i hem hagut de muntar una mini infermeria de campanya, asseient-los, donant-los aigua, ventant-los...”. La capacitat d’improvisació va ser clau entre tots els voluntaris, tot i que tirar d’experiència prèvia també va ajudar. La mateixa Marta ja havia fet aquest paper durant el 9-N i a la campanya de Junts pel Sí. “Vaig amb el kit de voluntària pel món! Sabia que acabaria rebentada, però és el que toca, i estic molt feliç d’haver-ho fet”.

“El nostre objectiu era fer de mediadors amb la policia i donar assessorament legal”

Antoni Pous és un dels prop de 70 advocats del Partit Judicial de Mataró –que agafa tot el Maresme Central- que es van organitzar per donar suport legal i fer de mediadors durant la jornada del Referèndum. Pous es va desplaçar al Damià Campeny des de primera hora del matí al costat de tres advocats més. “El nostre objectiu era poder ajudar en cas que vinguessin els Mossos o altres cossos policials, explicar als membres de les meses què havien de fer si es produïa algun problema, i deixar clares quines responsabilitats podia haver-hi”, relatava Pous, que durant anys va ser el president d’Òmnium Cultural del Maresme.

“Els Mossos van agrair que a cada col·legi electoral poguessin interlocutar amb advocats”

La tasca d’aquests advocats no era fer assistència al detingut, quelcom que el Col·legi d’Advocats ja tenia preparat amb un torn reforçat per al diumenge, sinó fer d’interlocutors i mediadors. Per això, quan els Mossos es van presentar cap a les 7 del matí als col·legis electorals mataronins amb l’ordre judicial de precintar-los, sempre van ser advocats els que van conversar amb ells. “Quelcom que han agraït”, apuntava Pous.

“El sistema informàtic estava rebent atacs i saturat per totes les peticions d’accés”

Durant el matí, poder votar va ser gairebé impossible després que el sistema informàtic per connectar-se al web del cens universal fallés estrepitosament, fruit en gran part dels atacs informàtics realitzats per la Guardia Civil. Però el problema es va resoldre gràcies a la tasca de diversos informàtics. És el cas d’en Xavier, que feia cua davant del Damià Campeny per votar quan va veure a twitter per part dels promotors del Referèndum que es feia una crida a la gent de Mataró Sense Fils demanant ajuda. “Hem pujat quatre informàtics i ens hi hem posat”, explicava en Xavier al vespre.

“Hem alleugerit el pes de la xarxa i hem aconseguit que les 15 meses funcionessin bé”

Van trobar com el sistema –una web vinculada a un usuari i password per cada mesa electoral- estava rebent atacs i patia saturacions per totes les peticions d’accés, bloquejat perquè detectava que tots els usuaris intentaven entrar des de la mateixa IP. La gent de Mataró sense Fils va instal·lar quatre routers més i quatre IP públiques, a més de compartir connexions des dels telèfons mòbils, fins aconseguir que cada una d’elles fos un “punt a punt”. “Hem alleugerit el pes de la xarxa i hem aconseguit que les 14 meses funcionessin bé”. Durant la resta del dia van donar suport, intentant restaurar cada IP que queia. Gràcies a ells, les cues de centenars de metres es van reduir fins fondre’s.