“Volem unes pensions dignes per a nosaltres i per als nostres fills i néts”

Centenars de persones, la majoria jubilats, han sortit al carrer aquest dissabte a la tarda per reclamar unes pensions dignes. Amb pancartes amb missatges com “No hi ha diners per les pensions, sí per als lladres” o “Sr.Linde, mi piso es para mis hijos” han protestat contra l’actual situació.

La manifestació coordinada per la Marea Pensionista de Mataró-Maresme que ha tingut lloc davant de l’ajuntament, s’ha sumat a totes les que s’han fet avui arreu de l’estat. L’objectiu és seguir lluitant fins que s’aconsegueixin millores “reals que garanteixin la qualitat de vida dels jubilats d’ara i dels que vindran després”, diu la Maria, una de les manifestants.

Fa tres anys que l’Antonia es va jubilar i lamenta que la seva situació sigui tan precària: “Vaig començar a treballar quan tenia setze anys, he treballat durant gairebé tota la meva vida i ara em trobo amb una pensió que amb prou penes arribo a fi de mes”. La seva situació és molt semblant a altres jubilats com en Toni que amb la seva pensió ha de viure ell, la seva dóna, la seva filla i el seu nét. “No n’hi ha dret, els joves no tenen feina i els hem d’ajudar nosaltres però amb les jubilacions que tenim no arribem a tot”. És precisament sobre aquest tema, l’atur juvenil, que els jubilats volen que se solucioni.

“Cal reduir l’atur i que es facin contractes de qualitat” s’ha reclamat en el manifest llegit per la Marea de Pensionistes de Mataró. També han tingut paraules contra els fons de pensions que segons alguns manifestants, “és una trampa on només guanyen els bancs i els rics” i que troben que “no és una solució i és completament inviable amb els sous actuals que tenen els treballadors i treballadores”.

"Per millorar la situació de les pensions, cal reduir l'atur juvenil i que es facin contractes laborals de qualitat"

Els aplaudiments més forts han arribat quan en els parlaments s’ha reclamat que els homes i les dones cobrin el mateix. La Pepita anava amb el seu marit, tots dos de 70 anys, i explicava amb pena que tot i que ella havia treballat durant molts anys en el sector tèxtil “fins i tot fent hores a casa”, ara pot sobreviure gràcies a la paga del seu marit perquè la seva ha quedat “en una misèria ridícula”. Precisament, un dels punts que es reclama a les manifestacions de pensionistes de tot l’estat és que les pensions mínimes siguin de 1.080 euros al mes per poder-ho equiparar al cost de la vida actual.  

Amb els lemes ‘Sí se puede’ i ‘Salarios justos, pensiones justas’ els mataronins i maresmencs presents a la manifestació, s’uneixen a tots els moviments que estan havent-hi arreu d’Espanya. S’exigeix al govern central que es recullin les pensions com un dret constitucional.

La visió dels joves també ha estat present. José Casado de “Jóvenes por las pensiones” ha llegit un manifest destacant que “Les persones que han aixecat el país avui es troben mal pagats, mantenint als seus fills víctimes de la crisi econòmica i amb un gran sentiment d’impotència davant d’aquests fets”.

El divendres 6 d'abril a les 18 h hi ha convocada una assemblea oberta a tothom organitzada per la Marea de Pensionistes de Mataró a l'institut Miquel Biada. 

A crits de “Nuestras pensiones no se bajan” han donat per finalitzada la manifestació però asseguren que no defalliran i que seguiran sortint al carrer fins que el govern millori la situació de precarietat.