'Volem que les empreses s’impliquin en els plans d’estudi'

Aquest és el segon any acadèmic que es cursa a les instal·lacions del TecnoCampus. Quina ha estat la demanda de matrícula dels estudiants?
Miquel Rey: S’ha seguit la tendència de l’any passat. El curs 2009-10 es va tancar amb una tendència negativa i gràcies a la feina de professors i directors, i amb el trasllat de les escoles al TecnoCampus, el nombre d’estudiants matriculats el curs passat va anar pujant.

Antoni Uix: Fa un any vam fer un salt qualitatiu quan vam passar el nivell de mil estudiants. Vam passar de 300 alumnes de primer a més de 550. Si aquesta entrada tan important la mantenim aquest any –la matrícula encara està oberta-, aleshores això voldrà dir que a partir d’ara tindrem tots els grups plens.

Quina és l’oferta formativa més demanada?
Uix: La pujada més alta ha estat en el Grau de Mitjans Audiovisuals (GMA) i en el Grau d’Administració d’empreses i gestió de la innovació. També ha influït en el nombre de gent la nova formació en infermeria que es va estrenar l’any passat.

S’han ofert nous graus o màsters?
Rey: Aquest curs no, però de cara a l’any vinent estem treballant en tres noves ofertes: el grau en Màrqueting, el grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), i el Màster en Cronicitat i Dependències. Neixen de les tres branques d’empresa, de salut i de turisme i d’administració d’empreses que oferim actualment.

Uix: Aquest any hi ha un producte nou, que no és tan pur com aquests altres, que és la possibilitat de cursar la doble titulació d’Administració i direcció d’empreses (ADE) i Turisme. Enlloc de quatre anys, es cursa en cinc i s’obtenen els dos títols. Això s’ha notat en la matrícula, que ha pujat.

Els graus tècnics tenen tanta demanda?
Rey: Hi ha dos graus tècnics que també s’estan estudiant, el d’energia i el de biomedicina. El component tècnic de l’EUPM és important, però ens preocupa la demanda que tenen. Sembla que pels estudiants és més atractiu fer mitjans audiovisuals o turisme o esport, però fer telemàtica o informàtica resulta poc atractiu, i en canvi les empreses que venen a contractar alumnes demanen això, és on hi ha més oferta de treball. Volem potenciar aquests graus.

Es busca algun tipus d’especialització amb la formació que ofereix el TecnoCampus?
Rey: Volem que el tema nàutic, arrel del projecte Mataró Marítim, sigui un eix vertebrador de la nostra oferta. En el cas del CAFE ja hi haurà coses relacionades amb el mar. També hem fet un estudi de les necessitats que hi ha al Sud d’Europa a nivell tècnic de formació relacionada amb el mar. S’han identificat moltes mancances, i de cara a un parell de cursos ho estudiarem per poder formar professionals de la nàutica.

Aquest és el segon any de classes a l’edifici del TecnoCampus. Quin balanç en fan?
Uix: No vam arribar a una casa acabada sinó que ens vam traslladar a una casa encara en obres. Durant un any hem anat provant les instal·lacions i equipaments. A més, quan vam arribar no estava previst el volum d’alumnes de GMA i ADE, vam haver de desdoblar cursos i refer horaris. Ara hem hagut de pensar en els desplegaments d’aquests grups i fer retocs en diferents espais.

Aquesta situació i els futurs graus que s’oferiran, deixaran petit el TecnoCampus?
Uix: No, perquè tenim omplerts els horaris de matí però de tarda no. Preveiem passar un dels desdoblaments d’ADE a la tarda perquè facin joc amb màrqueting, així al matí hi cabran els alumnes de CAFE.

Rey: També hi ha màsters i graus que són semipresencials. Però tot i això, si aquesta tendència segueix, d’aquí tres o quatre anys ens haurem de plantejar com créixer.

Es preveu alguna millora en tema d’accessos i allotjament per a estudiants?
Rey: A nivell d’accessos és cert que no hi ha una parada d’autobús urbà al TecnoCampus però també passa que hi ha molts horaris i les línies noves no son rendibles. S’està estudiant que l’autobús pugui venir aquí però s’ha de mirar quines hores són les adequades per no afegir línies deficitàries. Un altre problema és que no tenim abaixador de tren. Està previst, perquè hi ha d’haver una estació del tren orbital, però està pendent.

Quants estudiants venen de fora?
Uix: Un 60%, dels quals prop d’un 30% del Barcelonès.

Com valoren el procés d’integració de l’EUPM i l’EUM al TecnoCampus?
Uix: Ha estat un procés lent. Al començament la gent es mirava amb estranyesa però ara, després de reunir-nos i treballar junts, ja s’està creant una nova cultura del Tecnocampus.

Rey: Ara la majoria de projectes que es fan ja estan interrelacionats, amb professors de l’EUPM que fan coses de salut, etc.

Quina és la relació de la universitat amb les empreses del parc?
Rey: A nivell de pràctiques que es fan estem per sobre de la mitjana de Catalunya, però no n’hi ha prou. Hem anat a parlar amb moltes empreses i et diuen que volen participar de forma activa en la formació universitària. Per exemple, Hartmann està molt interessada en el grau de salut. Posarem en marxa consells de transferència, perquè a cada àrea de coneixement que vinguin les empreses interessades i s’impliquin en els plans d’estudis, horaris, pràctiques, etc, i també contractin a estudiants d’aquí enlloc de fer contractacions a fora.

Uix: Una cosa important serà que facin pràctiques a les empreses de la incubadora per potenciar la emprenedoria.