"Volem l'ampliació del Mataró Parc i estem a punt de rematar l'acord"

Una de les preocupacions és l’habitatge. L’accés al lloguer, el mal estat dels pisos, les ocupacions...
És una preocupació que cal atacar constantment en els propers anys. Hem de ser capaços no només de posar l’accent en l’habitatge social, que és tasca de la Generalitat, sinó també remoure el mercat de lloguer. Més enllà del lloguer social, molt necessari, també cal aconseguir que els que tenen un sou mig hi puguin accedir. Si guanyes 1.200 euros també has de poder llogar un pis.

No hi ha manera de treure al mercat la gran quantitat de pisos buits que hi ha a la ciutat, i mentrestantl’Ajuntament no té prou habitatge social per oferir als mataronins...
Hi ha molta gent que té el pis, però no té la necessitat de posar-lo en circulació i motivar-los a fer-ho és molt difícil. Aquí hi ha la virtut del ‘Yes We Rent’, oferir les màximes garanties al propietari, arreglar-li el pis i donar-li l’aval i seguretat que cobrarà el lloguer. Cal buscar al·licients perquè es posin en circulació.

Mesures com el ‘Yes We Rent’ tenen un impacte suficient?
Dos milions d’euros són molts diners per rehabilitar i pots construir una bossa d’habitatge interessant. No dic que ho arregli tot, però és un bon començament.

En canvi, segueixen creixent les promocions noves a la ciutat...
Sabem que hi ha una part de residents a Barcelona que opten per traslladar-se a viure a Mataró i alimenten les noves promocions d’habitatges. Això té un missatge positiu: Mataró no està tant lluny de Barcelona. I això ho hem d’aprofitar. També té l’inconvenient, ja que genera més competència pel preu de l’habitatge. És un repte i una oportunitat.

Aquest àmbit metropolità genera oportunitats, però no pot despersonalitzar la ciutat? Ser un element més del magma metropolità?
La resposta és el Pla d’Impuls del Centre.  Quin és el nostre ADN? Una ciutat mil·lenària, que als anys seixanta guanya el seu volum actual, que ha estat ciutat romana, industrial.. Això és el que hem de defensar. Començant pel patrimoni arquitectònic, cultural i històric de la ciutat. Un dels motius que vaig posar tanta energia en el Pla d’Impuls del Centre és perquè Barcelona no ens passi per sobre i ens converteixi en un barri més. 

Una de les absències serà el Corte Inglés. Què cal fer en aquest escenari?
Cal fer una pausa per repensar-ho. Ara ve un temps nou que obliga a reflexionar sobre on som. L’objectiu primari era tenir-hi una activitat comercial. La volem mantenir, per tant cal refer el planejament perquè sigui viable i els números surtin.

I l’operador, ho vol?
Ens han dit que abans de prendre cap decisió en parlaríem. Ens consta que estan acabant d’aclarir què poden esperar de l’actual panorama i a partir d’aquí, seguirem.

El Pla d’Impuls del Centre diu de posar-hi una estació d’autobusos. Alternatives pel solar n’hi ha moltes.
Per això un tema és el solar i l’altre, el model. Creiem que, com a model, tenir-hi activitat comercial és necessari. El pla d’impuls és rellevant per evolucionar la manera de vendre i donar-li singularitat al comerç. Dins d’aquest model, l’activitat comercial té un paper important en aquella zona.

Fa una dècada, tenir una locomotora comercial allà tenia tot el sentit. Avui en dia en té?
El que s’ha d’admetre és que la idea original està descartada. L’edifici perfectament quadrangular, com s’ha vist sempre, no hi serà. Ni per la sentència i segurament perquè els temps han canviat. Per tant, part del diàleg amb l’operador és veure les seves necessitats en la nova realitat i el seu model de negoci. Tenint en compte que comerç, n’hi ha d’haver. El que no hi volem allà són pisos.

L’altre pol comercial és el Mataró Parc. Ells demanen 30.000 m2 i el govern diu que en té 11.000. Però la pregunta és: el govern vol una ampliació? Pot adaptar-se a les necessitats del centre comercial?
Hi ha negociacions, és obvi. L’èmfasi està en que volem l’ampliació, treballem perquè sigui possible i el que hem dit sempre és que no volem que generi un desequilibri en el model de comerç. La feina d’aquests mesos ha estat buscar com encaixar-ho a nivell de ciutat i a nivell urbanístic.

Quines són les línies vermelles?
En qualsevol negociació sempre hi ha cessions. Per exemple, limitar la mida dels establiments. És quelcom que hem discutit i estem avançant. Crec que hem progressat i toca rematar la jugada.

Veieu factible un acord proper amb els promotors del centre comercial?
[Mira a la seva cap de premsa durant uns segons, pensant la resposta] Nosaltres hem avançat molt, arribant a un punt interessant en el moment més complicat, a poc per les eleccions. Per tant som prudents perquè només som sis al govern, i parlar d’això amb els grups ara serà difícil. No és només respondre al promotor, sinó també altres parts a desenvolupar, com la zona dels turons que cal endreçar. Dins d’aquests equilibris cal anar movent-se. Confio explicar amb claredat en quin punt estem properament però necessito parlar-ho amb els grups municipals.

No ho sabrem fins passades les eleccions?
No, no dic això. Cal tancar-ho bé, parlar-ho amb el grups i llavors poder-ho explicar als mitjans i a la ciutadania.