Vint anys fent amics

Una dia qualsevol. El Centre Sant Pau, coordinat per Càritas Diocesana de Barcelona, és ple de moviment. Als matins un grup de dones rep classes. A la tarda, la gatzara dels infants i les inquietuts dels joves omplen les aules dels locals parroquials de Sant Pau. I, als vespres, torna la calma amb classes d'alfabeitizació per adults. Aquesta activitat franètica s'ha mantingut de forma imparable al Centre durant vint anys, perquè la seva raó de ser, acollir a l'immigrant avui en dia continua vigent. Potser ara més que mai.

Han passat dues dècades des que mossèn Ignasi Marquès va decidir obrir un centre d'ajuda als nouvinguts. Llavors, el barris de Rocafonda i el Palau rebien els primers africans que treballaven en els conreus de les Cincsènies i buscaven pisos de baix lloguers. Des d'aquell primer gest, el llavors anomenat Centre d'Acollida d'Africans Sant Pau, ha anat evolucionant. L'any 1985 van començar a rebre classes un grup de dones, coordinades per la concepcionista Eufracina Lafuente. També es va obrir un servei de guarderia. El 1989 el Centre omplia les pàgines dels principals diaris per realitzar una recollida de signatures que impedís l'expulsió del país de dos dels seus alumnes. Finalment, el 1996 l'entitat passava a dependre de Càritas Diocesana de Barcelona i consolidava el rebatejat Centre Sant Pau, canvi de nom necessari per la diversificació dels usuaris.

Ara, quan ha arribat el moment de bufar les vint espelmes, el centre encara lluita per problemàtqiues similars. “La regularitació, una persona sense papers no pot arrelar-se a un lloc i per tant és un problema per la societat; l'habitatge, a Mataró encara hi ha barraquisme; i els joves, que arriben sols, sense cap referent familiar i esdevenes clares víctimes de la desesperació, són les nostres preocupacions”, segons explica Ferran Moreno, l'actual director.

Aquests conflictes es consideren difícils de resoldre sense una decisió política: “La immigració no ajuda a guanyar vots, per això l'ajuntament només busca membres de diverses entitats que l'ajudin a apagar focs però no realitza plans generals de ciutat ni marca una línia política sobre aquest tema”, opina el director, sense menysprear la feina feta. I per això abans de tancar els ulls i bufar demana dos desitjos. Un, “trobar una manera d'arreglar la situació d'aquells immigrants que fa molts anys que viuen aquí i que només desitgen treballar”. I, dos, “tancar el centre el dia que les administracions siguin més sensibles a les persones”.

Actes de celebració
El Centre Sant Pau vol celebrar el seu vintè aniversari amb tota la ciutat, sobretot amb els milers d'alumnes i voluntaris que han estat en el centre. Cifres indetallables, ja que per exemple, aquest any disposen d'una trentena de voluntaris, claus pel funcionament de l'entitat, i uns dos-cents usuaris. Els actes es centraran avui en un acte institucional a Can Palauet, en el qual hi participaran tots els responsables de l'entitat: mossèn Marquès (1983-1994), Joaquim Pons (1994-2000), Juan Josep Bertran (2000-2002) i Ferran Navarro (2002-2004). I, divendres a la tarda, una cercavila del grup del Grup Tropico do Samba i un concert de Dealen, formació premiarenca de música celta, portaran la festa als carrers del barri del Palau.