Vida entre sènies

El mar sempre a l’horitzó i uns turons de relleu suau, amb el de Llavaneres o d’Onofre Arnau com a més emblemàtic, doten l’espai de les Cinc Sènies – Mata – Valldeix, a l’est de Mataró, d’un microclima que permet una agricultura amb collites primerenques de qualitat. Segons expliquen Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro al llibre “Descobrim Mata i Les Cinc Sènies”, publicat ara fa un any, aquí s’hi cultiven 26 espècies agrícoles amb múltiples varietats. Tomàquets, pèsols, raves, albergínies o cebes es van intercalant en les parcel·les segons la temporada. En molt menor percentatge també s’hi treballa la planta ornamental i la flor tallada.

Malgrat la qualitat contrastada dels aliments, els pagesos de la zona no les tenen totes de cara al futur pel que fa a la preservació de l’espai. Ja no és només l’amenaça especulativa que pren més o menys força cíclicament, sinó també el pervenir d’una feina sempre esforçada i sacrificada, i ho viuen en la pròpia família. Josep Pera, que tota la vida ha estat pagès en una de les finques que van donar nom a Les Cinc Sènies, té dos fills i cap dels dos té interès en seguir la feina del seu pare. Ara que ell s’ha jubilat, té arrendada mitja finca a un veí i mitja a l’altre. “Jo no em penso vendre mai les terres. Ara, quan no hi sigui, no sé què en voldran fer els meus fills”, explica assegut al pedrís de casa sota l’ombra d’una acàcia centenària, mentre un rajolí d’aigua cristal·lina cau sobre la bassa les 24 hores del dia. “Els darrers anys que m’hi dedicava les coses estaven complicades, però em sembla que ara ja és horrorós, no poden sortir els números per enlloc”, considera. On rau el problema? “Nosaltres no posem mai el preu del producte, el fixa el mercat, i sovint ens el paguen al mateix preu que fa vint anys, quan totes les despeses de producció s’han multiplicat”, explica unes masies més enllà Salvador Grau. Té dues filles, que s’han buscat un futur professional lluny del camp. Alguns productors intenten millorar els comptes venent part de la collita a la mateixa casa, i moltes jornades Les Cinc Sènies és un anar i venir de mataronins que s’hi acosten a comprar productes frescos.

Avui, la gran majoria de persones que treballen el camp en aquests terrenys són procedents del continent africà. “Fa dècades la majoria de pagesos érem catalans, després en van començar a venir de Castelló, d’Andalusia, de Castella... i ara són del Senegal i de Malí. Els autòctons ja no volen fer de pagès”, considera Salvador Grau. En trobem algun, però que ho fa per diversió, com Andreu Farràs. Era forner però el van prejubilar als 43 anys després de patir una trombosi cerebral, i el metge li va recomanar que es busqués un petit terreny per esbargir-se. “Hi vinc des de fa vint anys, les hores i al ritme que puc. El senyor Llobet em deixa un tros i hi planto quatre coses. Això m’ha donat molta vida, perquè el metge em va recomanar que sobretot no em deprimís, i aquesta activitat em va molt bé”, explica.

Un autèntic carril – bici
Molts dels nous pagesos s’arriben a les terres en bicicleta, aprofitant el terreny planer, i el camí principal de Les Cinc Sènies es converteix, sense estar indicat d’aquesta manera, en un carril – bici en que els vehicles de dues rodes semblen tenir prioritat absoluta. Els caps de setmana les bicicletes també prenen els camins, en aquest cas més per motius d’oci, mentre que molts altres mataronins hi van passejar o a córrer. “Rls accessos són millorables, el camí principal podria estar asfaltat, però aquest espai ja no seria com ara el coneixem i hi entrarien molts més cotxes”, reflexiona Josep Pera. I continua: “El millor d’haver fet de pagès és el poder estar a casa i saber el que menges. I el seguir vivint aquí no deixa de ser un luxe, amb tranquil·litat però al mateix temps a deu minuts del centre de la ciutat”, comenta mentre algunes veles blanques fan equilibris sobre la catifa blava del fons.