viatgers de l'espai

Des de sempre, l'home ha alçat la mirada per intentar treure l'entrellat dels insondables misteris de l'espai. La lluna, els planetes i les estrelles han fascinat de la primera a l'última civilització, però no va ser fins el segle XX que l'ésser humà va poder viatjar més enllà dels confins terrícoles. La data clau que va donar el tret de sortida a la carrera espacial, protagonitzada bàsicament per americans i russos, va ser el 4 d'octubre de 1957, quan els soviètics van llançar el primer satèl·lit artificial propulsat per l'home: l'Sputnik 1. Una fita històrica que va acabar, 12 anys més tard, amb els nordamericans trepitjant la Lluna. Aquest 2007 es compleix el 50è aniversari del llançament de l'Sputnik, i l'Ateneu de Caixa Laietània ho commemora amb una exposició a l'Ateneu, que porta per títol ‘Viatgers de l'Espai' i que es pot visitar fins al 13 de maig a l'Ateneu. El record del satèl·lit soviètic és el punt de partida de l'exposició, de marcat caràcter didàctic i educatiu, que es planteja com a repte donar a conèixer els secrets dels diferents aspectes de la vida a l'espai, tots els elements que rodegen el fascinant món dels astronautes, la història i els trets principals de la carrera espacial, i l'impacte que el desenvolupament científic que rodeja tot plegat té en la nostra vida quotidiana. Tot plegat, explicat de manera gràfica i entenedora, per donar resposta diàfana als dubtes que el públic pot tenir sobre els secrets de la vida a l'espai. Per aconseguir-ho, l'exposició recull més d'un centenar de peces d'astronautes i complements de la carrera espacial, propietat de l'empresa basca Kosmos S.L (el seu gerent, Samuel Hernández, és un gran col·leccionista de la matèria). Destaquen especialment la vintena de vestigis d'astronatues, aixó com els cascs de comunicació, els guants, els rellotges i altres complements dels tripulants. Dues de les peces estrella són la indumentària de l'astronauta espanyol Pedro Duque i la rèplica del vestit que portava Neil Armstrong quan va trepitjar per primer cop la superfície lunar. Exit de visitants Tant sols a la seva primera setmana, l'exposició va reb re més de 3.000 visitants, i abans de la seva inauguració hja havien confirmat la seva assistència 25 escoles de Mataró i el Maresme