Capgròs
Mayra Rodrigo és una mataronina de 38 anys que aquest estiu va decidir trencar amb la rutina i iniciar una nova aventura a Austràlia. El passat 4 de juliol va marxar a la recerca d’una experiència personal, familiar i formativa a Brisbane, la tercera ciutat més gran de l’illa, situada al nord-est del país. Allà hi viu acompanyada del seu marit, Raül, i dels seus dos fills de 8 i 5 anys, la Bruna i en Roc. “Va sorgir un intercanvi de cases a Brisbane de llarga durada, una manera molt enriquidora de viatjar, i vam decidir tirar-ho endavant, ja que ara és una bona edat pels nens”, explica. Allà la Mayra porta els seus fills a l’escola pública i ella aprofita per estudiar anglès i fer de voluntària en un institut. A més, aquest 3 de setembre tenen una cita molt important. En Raül fa 40 anys i segur que tots plegats ho celebren d’una manera ben especial tot i estar lluny de casa.
Com és el teu dia a dia?
Ens aixequem a les 7.30h i, després d’esmorzar, en Roc i la Bruna van a una escola pública. Han d’anar amb uniforme i gorra, que és obligatòria a totes les escoles perquè el sol és molt potent. Allà fan jornada intensiva i tenen dos “breaks” per esmorzar i per dinar a l’aire lliure la carmanyola que porten de casa. Mentrestant nosaltres aprofitem per estudiar. En Raül fa un postgrau de comerç internacional a la universitat i jo estudio anglès i faig de voluntària en un institut. A la tarda aprofitem la gran quantitat d’activitats que hi ha als parcs i a les biblioteques de la ciutat per conèixer gent i parlar anglès. I, durant el cap de setmana, ens dediquem a descobrir aquest sorprenent país i els seus costums.
Què t’ha sorprès més?
Sobretot la netedat de la ciutat, la tranquil·litat que es respira, la seguretat i el respecte que hi ha per l’entorn. Tot i que Brisbane és una gran ciutat, amb una població de 2 milions d’habitants, l’ambient és de poble. La principal diferència que he notat respecte a Mataró és la diversitat de la població. Al ser un país relativament nou, hi ha molta multiculturalitat. A la classe d’en Roc, per exemple, hi ha nens nascuts a Austràlia però de pares italians, sud-africans, de Bòsnia, Malàisia, Amèrica, etc.
Alguna anècdota?
Tothom a qui diem que som de Catalunya ens diuen que els encanta. Fins i tot vam conèixer una família que l’home ens va explicar que havia viatjat per mig món i que Barcelona havia estat l’única ciutat que l’havia fet plorar quan va marxar. Deia que els catalans som especials.
Com està sent l’experiència?
Portem només dos mesos però tot el que hem viscut i après durant aquest temps és brutal. Ho recomano al 100%. A més, afortunadament ens hem adaptat molt bé. És una de les moltes pors que teníem, sobretot pels nens i l’idioma, però ara estem totalment adaptats i amb amistats i records que difícilment oblidarem.
A més de la família i els amics, què trobes a faltar?
Ummm... el menjar! Tot i que aquí hi ha de tot, no és el mateix. Sobretot trobo a faltar un bon fuet de can Rodrigo-Niubó (aquí el fuet no existeix), el fricandó amb pinya de la mare, el pa amb tomàquet sucat per les dues cares i amb pernil ibèric del meu pare i la truita de patates de la sogra.
Malgrat la distància, estàs connectada a l’actualitat de Mataró?
Sí, i tant! Aquest juliol no ens vam perdre ni un detall de Les Santes. Fins i tot vam veure els focs en directe gràcies a l’Skype, nosaltres ens acabàvem de llevar.
Penses tornar a Mataró?
Tenim data de tornada ja tancada. Viure a Austràlia durant aquest temps serà una experiència que ens quedarà gravada a tots per sempre, però volem tornar a Mataró. Allà hi tenim uns amics brutals, una gran família, la casa, una feina que ens agrada, la platja i uns gegants meravellosos.
Comentaris