Venent castanyes des de 1979

La parada de castanyes de José Luis Córdoba és a Plaça de les Tereses des de l’any 1979. Va començar l’ofici el seu pare, però ell des de ben petit ja anava a ajudar-lo cada dia en sortir de l’escola. Des de fa uns 25 anys Córdoba és la cara visible de la parada on cada tarda els mataronins s’’hi acosten per tastar les seves castanyes. És una feina que gaudeix i així ho transmet als clients. Després de tants anys d’ofici la seva manera de fer no ha canviat gaire, però reconeix que les cares ja no són les mateixes.

Va començar ajudant el seu pare i des de fa 25 anys és la cara visible de la parada de la plaça de les Tereses

“Hi ha alguns clients que ja no hi són, amb tants anys aquí ja teníem gent coneguda que sempre ens comprava aquí”, recorda. Després dels problemes de l’any passat amb el retard del consistori a l’hora de posar les parades, enguany tot ha sigut com estava establert. Córdoba té la seva parada oberta des de fa una setmana i la mantindrà fins a finals del mes de novembres si encara hi ha castanyes per vendre. “La llàstima és que aquest any diuen que hi ha poca castanya per abastir a tothom i no sé fins quan hi podrem ser”, explica. 

Des de quan t’hi dediques? 
Jo sóc castanyer des de fa uns 25 anys, però això ve de tradició familiar. El meu pare havia treballat en la construcció del pàrquing de Plaça de les Tereses i coneixia al castanyer que hi havia aquí llavors. Quan ell es va retirar, el meu pare es va quedar amb la parada. D’això ja fa gairebé 40 anys. De petit, quan sortia de l’escola, sempre venia a ajudar al meu pare i m’estava aquí amb ell. Després m’hi vaig quedar jo i l’ofici ha seguit. 

D’on vénen les castanyes? 
Les castanyes són gallegues, sempre han vingut d’allà. La dinàmica segueix sent la mateixa que llavors. Anem a Mercabarna i allà ja hi arriben els camions i hi pots trobar tots els venedors. No hi anem a diari, sinó que el que fas és portar-te una quantitat per a uns quants dies. Per exemple, agafes 30-40kg per a la setmana, fins al divendres més o menys. Per tant, és una compra més setmanal.  

Han canviat els hàbits dels clients?
Abans es consumia molt més. Anys enrere la gent s’emportava mig quilo i ara en compren un quart i encara et diuen que són moltes. En general, la gent amb la crisi consumeix molt menys. A més, un cop passa el dia fort de la castanyada, després les vendes ja baixen i no compren fins a l’any que ve. En canvi antigament encara es mantenien una mica més. 

És cert que abans es menjaven les castanyes amb més fred que ara?
I tant, jo ho he notat. Recordo l’època quan era petit i acompanyava el meu pare que jo estava aquí venent castanyes amb bufanda i ell amb un abric ben gruixut fent-les. La gent venia abrigada buscant castanyes calentes i s’escalfaven les mans al bidó. Ara, en canvi, ja em veus, amb màniga curta i em molesta tota la roba. 

Què fas la resta de l’any?
Durant la resta de l’any faig altres coses, una mica de mercat aquí a Mataró per vendre roba i també treballo al camp, per la part de Girona. Però estic molt content de vendre castanyes aquí perquè al final és l’únic que tenim de treball i almenys encara anem tirant durant aquest mes. Els altres mesos veus que és molt més difícil, que no guanyes i que, del que guanyes, has de pagar tantes coses que a tu no et queda res. Encara crec que sóc prou jove i espero seguir venent castanyes molts anys més.