Una xacra que segueix sense superar-se

Per què es manté la xacra de la violència domèstica? Malgrat l’enduriment de la legislació i del codi penal, i de les nombroses campanyes de sensibilització i projectes educatius, les dones segueixen sent víctimes d’agressions físiques i psicològiques en l'àmbit familiar, massa sovint amb resultats fatals. Al 2014 un total de 14 dones van morir assassinades a mans de les seves parelles o exparelles a Catalunya. Mataró ha viscut recentment dos casos dramàtics: el de Piedad Moya, encara desapareguda, i el de la mare i la filla apunyalades la setmana passada per l’exparella de la segona. I no són casos aïllats: durant el 2014, el CIRD (Centre d'Informació i Recursos per a les Dones de Mataró) va atendre 386 dones víctimes de violència de gènere.

La regidora de Dona, Olga Ortiz, apunta que per a moltes d'aquestes víctimes resulta complicat presentar denúncia (triguen una mitjana de 10 anys des de la primera agressió, segons dades de l'Institut Català de la Dona). "És un procés complex, implica reconèixer la situació, declarar als Mossos i al jutjat i enfrontar-se a l'agressor", explica. Per això, insisteix que aquestes dones "s’han de sentir plenament acompanyades en aquest camí per part dels diferents estaments públics". A Mataró és el CIRD qui se n’encarrega. Depèn de la regidoria de Dona i ofereix atenció personalitzada a les dones en l'àmbit familiar, social i laboral. A més, és la "porta d'entrada" per a les que han patit maltractaments i busquen ajuda. Hi arriben derivades des dels serveis socials, els jutjats, els Mossos d'Esquadra, les escoles o l'Hospital. Des de 2011 l'Ajuntament disposa del Protocol d'abordatge integral de la violència masclista, format per 21 entitats de diferents àmbits que detecten casos de maltractament i guien la víctima cap allà on la podran ajudar.

Des de fa uns mesos s'hi ha sumat el SIE (Servei d'Intervenció Especialitzada), un organisme de la Generalitat instal·lat a la capital del Maresme i que dóna servei a tota la comarca. Fent una analogia, el CIRD seria el metge de capçalera, que detecta el problema i dóna els primers auxilis; i el SIE el metge especialista, que atén en profunditat el cas i posa les bases per a la recuperació. Aquesta passa per l'atenció psicològica, per l'assessorament jurídic i per programes d'ajut per a la reinserció laboral, que permeti a víctima recuperar l'autoestima i l'autonomia econòmica i personal. Ben aviat, la regidoria de Dona espera sumar un o dos pisos tutelats, procedents de la borsa d'habitatges buits dels bancs i caixes o bé de PUMSA, que puguin acollir víctimes de violència domèstica i als seus fills. La seva adreça es mantindrà en secret, ja que en els casos més greus, la protecció ha de ser màxima (sovint s'ha de buscar llar a un altre municipi).

Identificar la violència
En l'àmbit psicològic, a Mataró es promou la teràpia amb grups de dones víctimes de violència de gènere (cinc grups, amb un centenar de membres en total) i també es presta especial atenció als infants fills de víctimes de violència per evitar que, com passa massa sovint, quan siguin adults reprodueixin aquests patrons en les seves relacions de parella. "Sovint el més difícil per a les víctimes és identificar que el que estan patint és violència" destaca Ortiz.

Per això és tan important treballar amb l'educació i la prevenció. En aquest sentit, el Pla d'Igualtat 2013/2016 de l'Ajuntament aposta per iniciatives com els tallers de prevenció de la violència en parelles joves. Se n'han fet 67 i hi han participat 1867 alumnes de secundària, un públic important ja que entre els joves s'ha detectat una preocupant tendència a repetir estereotips negatius en les relacions de parella (segons una enquesta recent del CIS, un de cada tres joves troba “inevitable” controlar la seva companya). Tot plegat, per intentar combatre la violència contra les dones, un fenomen que, com reconeix la regidora, és "una xacra no superada" a la nostra societat.