Una nova manera de “mirar”

Neil Harbisson, un mataroní que té la nacionalitat irlandesa i anglesa per procedència paterna, pateix de naixament una disfunció que porta per nom Acromatisme. Consisteix en una manca visual del color i només existeix un cas per cada trenta-tres mil persones. Harbisson, doncs, hi veu en blanc i negre, i així ho va “entendre” als onze anys, ja que abans tractava de memoritzar els colors, però es trobava davant d'enormes dificultats quan la cosa es complicava: “El meu avi patia una disfunció semblant a la meva, així que sembla que ho vaig heretar”, explica. Tot i així, encara avui no “entén” el que és el color: “Per més que m'expliquin minuciosament el que és, no ho puc entendre. Només sé que hi ha alguna cosa que no veig”, comenta.

Com a conseqüència de la seva mancança, en Neil va desenvolupar una percepció auditiva més aguda, i en acabar el batxillerat artístic a Mataró va marxar cap a Anglaterra a estudiar Composició i Piano. Actualment té 22 anys i gràcies a una conferència que va fer Adam Montandon -un estudiant de cibernètica de Plymouth (Anglaterra)- a la seva universitat sobre Cyborg Systems (sistemes cibernètics) va tenir la oportunitat de posar-se en contacte amb ell i demanar-li que fabriqués alguna mena d'aparell per poder percebre els colors: “Li vaig demanar si podia crear alguna cosa per veure colors”, explica Harbisson.

Montandon es va entusiasmar en tenir davant una bona excusa per posar en pràctica els seus estudis de cibernètica i va crear un software específic per a Harbisson. Aquest aparell consisteix en un sensor que capta les ones electromagnètiques de la llum i les trasforma en ones sonores, el que s'anomena Eye-borg (extra-ull). I des d'aquest 22 de març Harbisson vesteix aquest “tercer ull”. En una motxil·la hi porta un petit laptop (ordinador portàtil) i el sensor va agafat darrera l'orella com una diadema: “El que volem és que aquest ordinador es vagi empetitint a mesura que avança el projecte”, argumenta el protagonista d'aquesta història.

De moment Montandon ha decidit d'instal·lar en el software vint-i-cinc sons, però l'objectiu és aconseguir introduir-hi els 365 de la roda de colors. “Com que jo veig els clars i els obscurs, no cal que m'introdueixi el so clar i obscur, sinó que amb els 360 colors en tindré prou”, explica en Neil. El procés serà paulatí, ja que el cervell ha de crear noves connexions neuronals per adaptar-se a aquesta mena de pròtesis: “Per mi és com si portés unes ulleres, i la meva oïda, en comptes dels meus ulls, s'ha d'adaptar a aquesta nova realitat”, afegeix.

Aquest projecte innovador, en Neil el vesteix vint-i-quatre hores al dia i n'està molt satisfet, ja que ara pot distingir els colors i no cau en confusions. A més, es tracta d'un projecte de gran interés científic. De fet, l'aparell ja ha guanyat el premi a la Innovació que otorga el Submerge, un Festival de ciències, art i tecnologia d'Anglaterra, per altra banda s'ha exposat al Festival Port Eliot també d'Anglaterra, i està pendent de ser convocat a l'Europrix, un concurs a nivell europeu.

Problemes amb el passaport
Les anècdotes al voltant de la nova imatge de Harbisson són diverses. Una d'elles es va esdevenir quan va intentar renovar el seu passaport al Regne Unit: “Vaig enviar la meva foto de carnet perquè me'l renovessin i me la van denegar perquè portava un aparell electrònic”, explica. Però després de cartejar-se amb l'administració, presentar els papers que Adam Montandon li va preparar descrivint el seu cas i ensenyar l'aprovació dels metges, l'administració va cedir i ara Neil Harbisson ja apareix al document amb les seves particulars “ulleres”.