Una mataronina al Saló dels Passos Perduts

Eren un quart de set de la tarda. Catalunya ja tenia nou president, Pasqual Maragall, i el president sortint, Jordi Pujol, ja l'havia felicitat. Al carrer, com sempre passa, semblava que tot seguís igual i de fet al Parc de la Ciutadella l'ambient era gèlid i no s'hi veia pràcticament a ningú.

A l’entrada del Parlament, el secretari general de la federació de Convergencia i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, sortia esperitat amb el seu cotxe mentre parlava per telèfon. La resta de parlamentaris convergents, amb cara de “algun-dia-havia-de-passar”, desapareixien ràpidament, silenciosos, deixant entendre que ja havien passat el tràngol i que volien estalviar-se com fos sentir els riures provinents a les sales de dalt.

Pujant l’escalinata s’anava sentint l’alegre ambient que compartien socialistes, ecosocialistes i republicans, els tres socis del tripartit, que celebraven l’inici del nou cicle polític a Catalunya. Carod-Rovira, envoltat d’una vintena de periodistes, intentava escapolir-se’n mentre el republicà Josep Huguet –l’home que fa vuit dies va insinuar per primera vegada que ERC no pactaria amb CiU- feia cara de murri. Per la seva banda, la parlamentària maresmenca Teresa Aragonès, d'ERC, es mostrava contenta del desenvolupament de la sessió d'ahir però alhora admetia que els republicans estaven davant un repte important: "Caldrà veure si els nostres electors entendran la nostra estratègia, que està pensada en clau de futur". Aragonès admetia també que la reacció dels convergents, escenificada amb un boicot sonor quan va intervenir Carod, havia estat molt dura.

Eren dos quarts de set de la tarda i la moqueta de la sala dels passos perduts devia registrar un dels majors índexs de trepitjades dels darrers temps. Alcaldes com Anna Pagans i Antoni Siurana, exministres com Juan Alberto Belloch i exvicepresidents del govern com Narcís Serra, junt amb els parlamentaris del grup, família i amics reien i mostraven una cara de contents que no havien pogut fer en 23 anys. Ahir s’escenificava com es girava la truita i tots ells s’ho van passar bomba.

Els presents semblava que esperessin alguna cosa, com si fessin temps esperant algú. Efectivament, el flamant president, Pasqual Maragall, i la plana major del partit van comparèixer al cap d’una estona, enmig de l’eufòria. I enmig del seguici –a més de l'ecosocialista Pep Canal– hi havia la mataronina Consol Prados, la número 19 de la llista dels socialistes, que el 1980, quan Jordi Pujol va encetar la seva presidència, tenia tan sols tretze anys.

Prados, provinent d'una família modesta del barri de Cerdanyola, admetia ahir a la tarda que poc es podia imaginar que ella presenciaria des d’un dels escons del Parlament de Catalunya com s’escollia un president socialista: “Ha estat històric, molt emocionant poder veure com naixia aquesta majoria catalanista i d’esquerres. S’ha produït un canvi i això és molt positiu”, deia amb la seva naturalitat habitual. Prados comentava que el ple d’investidura havia estat molt intens ja que la sessió havia començat a les 10 del matí fins a l’hora de dinar i que a la tarda s’havia allargat de 2/4 de 5 a les 6 i pocs minuts.

L’equip de seguretat del Parlament empenyia tots els assistents cap a l’entrada i mentre la comitiva baixava per les escalinates i Narcís Serra anunciava que s’havia acabat “la misa mayor” a algun baró socialista, Prados assegurava que el pacte d’esquerres ha de permetre tirar endavant unes polítiques diferents a les que han dut a terme CiU i els seus aliats en aquests 23 anys: “El 16 de novembre ho vaig veure difícil, però tenia la sensació que s’havia treballat molt i que no era impensable que governéssim amb ERC”. Així mateix, la nova parlamentària confirmava la solidesa del pacte de govern a què s’ha arribat: “No hi ha res improvisat, tot està molt pensat i raonat. El procés que s’ha fet enfortirà el govern, segur. El govern serà més ric, perquè hi haurà diàleg i negociació constant”.

Mentre el centenar de persones acomiadaven Maragall marxant amb cotxe davant el Parlament i amb crits de “president, president”, Consol Prados recordava com va conèixer el que ahir va ser escollit president de la Generalitat, al qui considera un home proper i conscient de a quin repte s’encara. Va ser a Bòsnia, l’any 96, quan ella era regidora de Joventut i Agermanaments i el llavors alcalde de Barcelona es va desplaçar fins a Sarajevo a inaugurar l’ambaixada de democràcia local.

L’actual cinquena tinent d'alcalde i regidora de Serveis Centrals -de baixa per maternitat– va assegurar que no tenia decidit si continuaria compatibilitzant el càrrec de parlamentària amb el que exerceix a Mataró. I es va mostrar molt satisfeta de poder compartir govern amb Salvador Milà, excompany seu a l’Ajuntament i que serà el conseller de Medi Ambient i Habitatge: “N’estic contenta i sobretot pel que significa que poguem estar en un govern de la Generalitat tots junts”, apunta.