Una maleta plena de futbol

Samuel Bayón porta tota la vida viatjant amb una maleta on només hi ha futbol. Format a les categories inferiors de l’Espanyol, i després de passar per equips com L’Hospitalet, Premià de Mar o Mataró, va donar el gran salt. A Burgos i a l’Alavés (2a), entre d’altres llocs. Les últimes tres temporades va estar a Eslovàquia, on  va ascendir a Primera amb el Zemplin. “El canvi era important: un dia vaig mirar trenta vegades el termòmetre, no em creia que marqués -20 graus”.  Bayón va ser peça clau en l’equip eslovac però admet que no s’acostumava als horaris. “Em convidaven a sopar a les sis de la tarda; amb el meu anglès de barri els deia que jo venia a berenar i que ja soparia”. Aquest estiu va decidir tancar una etapa. A finals de desembre va sorgir el Palazzolo, un conjunt humil de Sicília que el va convèncer per tornar a fer la maleta. I sempre amb un somriure. Qui el coneix i segueix a les xarxes socials ja sap de les seves reflexions i cançons -Beyoncé de referent- per animar el dia a dia... Mentre segueix jugant a futbol en algun racó del món.

Com surt l’opció del Palazzolo?
Per coneguts que et fan arribar propostes. Sincerament, era un club de categoria per sota del que havia jugat, m’ho vaig pensar molt però em van convidar a que anés a conèixer l’entitat.

I et van convèncer.
Quan vaig veure les instal·lacions i la categoria, és com una Tercera Divisió a Espanya, no és el que buscava, però parlant amb la família vam pensar: ‘per què no?’. Vaig conèixer el club i són una gran família, humils però sense problemes econòmics. El bon ambient és acollonant a tot el poble, que és de poc més de 4.000 habitants. Perdo en alguns sentits, però també estic a prop de casa i tinc facilitats per viatjar i veure els meus.

És molt diferent respecte Eslovàquia?
Sobretot a nivell de societat. Allà són molt més tancats, tot i que vaig estar a gust perquè sóc una persona optimista i extrovertida. Però el dia a dia era complicat: es fa de dia molt aviat, la gent menja a mig matí, a mitja tarda... No era fàcil. He recuperat la sensació del futbol viscut amb intensitat, amb la gent pressionant des de la graderia.

No hi ha opció de jugar a Espanya?
La veritat és que el futbol territorial està força malament. Hi ha jugadors joves prometedors i els clubs prefereixen destinar el sou d’un jugador experimentat com el meu en provar a dos o tres joves. Ho entenc. A Europa sí que es valora més un jugador que superi els 30 anys i et pugui donar un rendiment i uns coneixements.

Quants anys et queden en actiu?
Jo em sento perfectament, i sempre aprofitaré les millors opcions professionals i personals. El més difícil és marxar de casa, després penses en aprofitar i conèixer nova gent, cultures, futbols diferents... és la meva vida.

I tornar algun dia a Mataró?
Aquests mesos sense equip alguna cosa vam parlar, però és aviat. En tot cas, i tant que m’agradaria en el futur tornar a vestir la samarreta groc i negra abans de retirar-me!