Una exposició recorda el complex paper de Mataró a la Guerra de Successió

Durant la Guerra de Successió, els mataronins van donar suport a les tropes borbòniques en el  setge de Barcelona entre 1713 i 1714. A la ciutat s'hi guardaven tones de gra per als soldats francesos, i hi van trobar refugi nobles barcelonins contraris a la resistència que va presentar la capital catalana. Felip V va atorgar a Mataró el títol de Ciutat, i després de la guerra, es va convertir en Cap de Corregiment i capital de província marítima. Va ser Mataró una ciutat de botiflers en aquell conflicte? 

"No es poden fer lectures maniquees i potenciades pel presentisme", respon l'historiador mataroní Joan Giménez, malgrat que reconeix "paral•lelismes evidents" amb el moment actual. Giménez és el comissari de l'exposició "Mataró, 1714, entre dos mars i dues corones", que s'inaugura aquest dissabte a l'Ateneu i al Museu de Mataró, en el marc dels actes de commemoració del Tricentenari. El títol reflecteix l'expansió comercial cap a Amèrica que la ciutat va viure durant el segle XVIII; i l'ambivalència que la va portar d'estar del bàndol a l'Arxiduc Carles d'Àustria a donar suport a Felip V de la casa borbònica. 

Mataró va ser una de les primeres ciutats catalanes que va prestar obediència a l'Arxiduc Carles d'Àustria, l'any 1706. Giménez explica que d'aquí es deriven fets com el desembarcament a la ciutat de la futura esposa de l'Arxiduc, Elisabeth-Christine de Brunswick, l'any 1708, per conèixer el seu marit (fet que es va commemorar a Les Santes). Però les tornes van canviar l'any 1713 amb la firma del Tractat d'Utrecht i el Conveni de l'Hospitalet, que estableixen la pau entre els dos bàndols enfrontats. "A Mataró per un carrer van marxar les tropes austríaques i per l'altre van entrar les borbòniques", apunta Giménez. Al contrari que a Barcelona, a Mataró no es va produir cap batalla.

"La ciutat no estava preparada per afrontar cap setge, les seves muralles estaven obsoletes i inoperatives". I els seus mandataris tampoc estaven per la labor. Eren menestrals i mercaders, gent pragmàtica que no volia afrontar l'amenaça literal de "asalto y degüello" que queia sobre totes les ciutats que es resistissin a les tropes borbòniques. "Hauria estat més políticament correcte dir que Mataró va resistir, però no va ser així. Els seus governants sempre van actuar des de la legalitat dels tractats vigents, que volien salvar la vida i el patrimoni, i que no estaven disposats a deixar entrar la soldadesca a casa per robar-ho tot i degollar a les seves filles", resumeix Giménez. 

Didàctica i rigorosa
Tota aquesta complexa situació es veu reflectida a l'exposició que Giménez ha comissariat. "He volgut presentar una exposició didàctica i rigorosa per entendre el context, el desenvolupament i les conseqüències del conflicte a Mataró", afirma. A través de diferents elements i objects de la col•leció del Museu i també de préstecs, l'exposició es configura en cinc àmbits que mostren una visió àmplia de com era Mataró a cavall dels segles XVII i XVIII.