Una ciutat amb baix poder adquisitiu

La perspectiva econòmica ha millorat en els darrers anys a Mataró, després d'haver tocat fons a principis de la dècada a causa de la crisi econòmica. Les xifres de l'atur han descendit paulatinament després d'haver registrat rècords històrics, superiors al 20% des de 2010. La reactivació del mercat laboral ha portat  a un cert repunt de l'activitat econòmica a la ciutat, però les dades actuals no acaben d'apuntar a l'optimisme. Mataró és una de les ciutats amb renta per càpita més baixes del país i, per contra, amb una de les taxes d'atur més elevades (se situa actualment en el 15,5%). Dades que cal tenir en compte ara que es debaten les ordenances fiscals de cara a l'any que ve, que determinaran els impostos i preus públics que hauran de pagar els mataronins.

La renta bruta mitjana dels mataronins és de 24.423 euros. És una dada referent a l'any 2015, la més actualitzada possible, que ha fet pública aquest mes d'octubre l'Agència Tributària espanyola. Una dada extreta d'un total de 53.042 declaracions, que situen la capital del Maresme en el número 262 de les ciutats catalanes per ordre de major a menor renta per càpita, i la 549 al conjunt de l'Estat espanyol. Hi ha un seguit de dades que deixen clar que Mataró és una ciutat força més empobrida que altres municipis similars del país.

La renta bruta mitjana dels mataronins és de 24.423 euros, i la mitjana catalana, de 28.810 euros.

La seva renta bruta mitjana se situa força per sota de la de Catalunya, que l'any 2015 es trobava en 28.810 euros. La dada que crida més l'atenció és que, en comparativa amb ciutats similars -per sobre de 50.000 habitants- Mataró queda força mal parada. A la província de Barcelona, tant sols Santa Coloma de Gramanet (21.350), Manlleu (23.888) i Hospitalet de Llobregat (23.575) se situen per sota de la capital del Maresme. Aquesta, per contra, queda lluny de municipis de la segona corona metropolitana, amb els quals se sol comparar en nombrosos àmbits. Destaca especialment la diferència registrada amb Granollers (27.956 euros), la capital de comarca més propera territorialment, que sol ser un mirall en l'àmbit comercial i industrial. També és remarcable el cas d'Igualada, municipi que comparteix amb Mataró el fet d'haver estar colpejat doblement: primer per la crisi del tèxtil i després per la crisi econòmica general. La renta bruta per càpita dels igualadins és més de 2.000 euros superior que la dels mataronins. Ciutats com Vilanova i la Geltrú (27.308), Sabadell (26.821), Terrassa (25.823) o Mollet (25.421) també se situen per sobre de Mataró. 

L'arrel del problema

Les causes que situen el poder adquisitiu dels mataronins per sota de la mitjana catalana són múltiples. La crisi econòmica que va esclatar durant la segona meitat de la dècada passada va impactar de manera especialment greu a la ciutat. Ho va fer perquè plovia sobre mullat, ja que prèviament Mataró ja havia patit l'enfonsament del sector tèxtil, que va deixar sense ingressos moltes famílies que s'hi havien dedicat tota la vida. Moltes víctimes d'aquella primera crisi van trobar una sortida en la bombolla immobiliària, la primera en punxar quan va esclatar la crisi econòmica mundial. De resultes d'això l'atur a la capital del Maresme també ha estat especialment elevat, amb un gruix de persones sense feina difícil de recolocar degut a la manca de formació.

Entre les ciutats catalanes grans, només Manlleu, Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma se situen per sota

Tot i que les xifres han millorat en els darrers anys, Mataró arrossegava unes taxes de fracàs escolar que també estaven per sobre de la mitjana. A tot plegat s'hi va afegir la crisi de les preferents, que va deixar sense estalvis moltes famílies de la ciutat (tot i que en els darrers dos anys s'han pogut anar recuperant) i el deute acumulat per l'Ajuntament, que va arribar als 300 milions d'euros i que ha paralitzat la capacitat d'inversió municipal i d'exercir de motor econòmic. Diferents veus també han criticat les mancances dels polígons industrials mataronins per acollir grans empreses. Tot plegat ha dificultat la creació de llocs de treball estables i de qualitat.Desigualtat al Maresme

El Maresme és una de les comarques amb més desigualtat entre municipis. En el seu allargat territori s'hi troben alguns dels municipis amb major capacitat d'ingressos de mitjana, al costat d'altres que se situen entre els més pobres de Catalunya a nivell de renta bruta per càpita. En el primer àmbit s'hi troben municipis com Sant Vicenç de Montalt (46.019 euros), Cabrils (45.221) o Alella (44.892), tots ells entre els 10 més rics de Catalunya. A la banda baixa, hi ha diversos municipis del nord de la comarca, com ara Malgrat de Mar (22.677) Tordera (22.969) o Pineda(22.371).