Una casa per a tota la música popular

Mataró tindrà, a inicis de l'any que ve, la primera Casa de la Música Popular de Catalunya. La idea ha rebut l'impuls definitiu després que la consellera de Cultura, Caterina Mieras, confirmés el suport de la Generalitat al projecte mitjançant l'Institut Català d'Indústries Culturals (IPIC) en una visita realitzada a Mataró dimecres, dia 27. Mieras va assegurar que la signatura del conveni era imminent i va parlar del projecte com un «centre pioner». Aquesta era la condició que el titular de Cultura, Jaume Graupera, havia posat per tal de comprometre l'Ajuntament en aquesta iniciativa. La consellera, en un altre ordre de coses, va confirmar també la continuació de les ajudes de la Generalitat en la construcció del futur Museu del Gènere de Punt.

El projecte de la Casa de la Música Popular és una iniciativa que pretén fer arribar la música popular –o sigui la que no és clàssica– a tots els racons de la societat i fer que tothom en pugui gaudir: «Una Casa de la Música Popular és una nova tipologia d'equipament que ha de permetre obrir un nou circuit més enllà de les festes majors», explica Pau Manté, un dels socis del Clap. De totes maneres, no es tracta només d'oferir un espai per fer-hi concerts sinó un autèntic generador d'iniciatives musicals. «És una aposta molt ambiciosa i que cap ciutat de Catalunya té a hores d'ara», diu Manté. Com és lògic, les actuals instal·lacions del Clap –que continuaria funcionant com a discoteca– acolliran la Casa de la Música Popular amb les reformes físiques pertinents.

De moment, la idea amb què es treballa és que el Clap es faci càrrec del cost de les infraestructures –la sala i els bucs d'assaig– i seixanta mil euros (deu milions de pessetes) cada any durant tres més tots els beneficis que es generin de les activitats, mentre que l'Administració (Generalitat i Ajuntament) aporti 180.000 euros (trenta milions de pessetes) cada exercici durant tres anys. La Diputació de Barcelona també participaria en l'operació aportant un tècnic i s'espera la col·laboració també de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). En aquests moments el projecte està sent estudiat detalladament per una comissió mixta on hi ha tant representants del Clap com de l'Ajuntament i la Generalitat. El conveni preveu un acord per tres anys, del 2005 al 2007.

Un viver de grups. En l'àmbit de la formació, el que es tracta és de posar en contacte els joves de la ciutat amb la música, programant unes visites adreçades especialment a ells i un tipus de concerts on poguessin entrar menors de 18 anys. La idea és posar especial atenció en aquells que, a més d'escoltar-la, tinguin ganes de fer-ne, de música. Hi ha previst obrir una espècie d'assessoria musical que ajudaria els grups a néixer, créixer i desenvolupar-se fins que poguessin caminar pel seu propi peu: «Seria com un viver de grups, sí», contesta Manté. Els deu bucs d'assaig que s'estan construint al carrer Alcalde Abril, que seran de lloguer, són una de les parts d'aquesta vessant creativa –posteriorment se'n preveuen fer deu més, depenent de la demanda. La gràcia del tema, però, rau en el fet que al tercer pis del Clap –on ara hi ha oficines de la cooperativa– les ocuparien tres bucs d'assaig de grans dimensions i un estudi de gravació.

Exhibició. L'exhibició, que és la part que actualment ja funciona del Clap, es potenciaria amb l'increment del nombre de concerts i la seva línia: «Ara, de tant en tant, hem de fer coses que siguin comercials perquè si no no surten els números... Amb la Casa de la Música podrem programar basant-nos en la qualitat».

Dinamització i participació. Les dues darreres potes del projecte són la dinamització, per la qual la Casa de la Música sortiria al carrer per organitzar aquelles activitats que per una cosa o altra no tenen lloc mai a Mataró en dates assenyalades i la participació ciutadana, que consisteix a «relligar com més entitats millor amb la Casa de la Música».

Nou personal. Qui faria funcionar aquest ambiciós projecte? Doncs els quatre actuals membres de la cooperativa Clap –als quals aviat s'afegiran tres més– i un nou equip que consistiria en dos gestors, un tècnic, una persona de neteja i un responsable del projecte radiofònic. Tot plegat amb l'assessorament d'un tècnic de la Diputació de Barcelona.

Un projecte compartit entre sector públic i privat
Els responsables de la sala Clap admeten que, de fet, el que proposen tirar endavant ara amb una Casa de la Música Popular és en realitat el que volien fer quan van decidir deixar enrere l'etapa d'El Local: «Ho vam intentar però de mica en mica ens vam adonar que nosaltres sols era impossible», recorda Pau Manté. La idea dels promotors de la sala era clara: si l'equipament ha de tenir una funció pública, és lògic compartir el projecte amb l'administració i que aquesta hi aporti diners.

A partir d'aquí els contactes amb l'Ajuntament de Mataró es van intensificar i es va arribar a la curiosa situació d'estar, a tres dies de les eleccions municipals de 2003, a punt de signar un conveni molt més light que el que ara s'ha negociat. “Ens vam adonar que ens havíem de posar molt més durs”, explica el membre de la cooperativa. En el darrer any i mig s'ha produït un estira-i-arronsa entre el Patronat de Cultura i els responsables del Clap, una situació desagradable pels responsables de la sala però totalment necessària: “Ens molesta molt que sembli que anem a demanar diners, quan en realitat som nosaltres els que posem diners de la nostra part”, explica Pau Manté. Els membres de la cooperativa havien obert un contacte a l'Ajuntament de Badalona perquè, si l'opció mataronina fallava, el projecte es pogués aplicar en un altre indret: “De fet la nostra idea seria que hi hagués una xarxa de Cases de la Música Popular”, assegura el responsable.

De moment, almenys la primera peça d'aquesta xarxa sembla que serà realitat. «Ara veiem que sembla que si que tira endavant», ha comentat Pau Manté en saber la decisió de la Generalitat. Per la seva banda, el president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, va celebrar la decisió de la Generalitat i va rebutjar penjar-se la medalla de l'operació: «Tot el mèrit és del Clap», va assegurar. «Havien plantejat una oferta boníssima que la ciutat no podia de cap manera rebutjar», va afegir.