Una casa de noies que només comprenen l’estimació

La Llar Santa Maria Assumpta de Mataró, una residència de dones disminuïdes psíquiques profundes, ubicada a la Ronda Alfons XII, va engalanar-se dissabte de globus en motiu del 25è aniversari de la seva fundació. La festa, en la qual van participar-hi les residents i els seus familiars, les autoritats locals i diversos col·laboradors de l'entitat, va tenir un regust agredolç. La celebració tenia una doble finalitat: compartir l'alegria d'haver complert el primer quart de segle de la casa i el comiat de la comunitat de germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de l'Hospital que durant tots aquests anys, amb l'ajuda d'altres professionals seglars, s'han fet càrrec de les noies. “La comunitat ha hagut de deixar el centre per la manca de vocacions i perquè les germanes s'han anat fent grans”, assegura Sor Pilar Pila, directora de la residència fins el proper mes de setembre.

La història de la Llar Santa Maria Assumpta va començar a inicis de la dècada dels vuitanta, quan un grup de pares de Mataró amb filles disminuïdes psíquiques van unir-se per fundar una residència de noies que ja superessin l'edat escolar. L'Assumpció Clavell, promotora del Patronat Pro-Recuperació dels Subnormals de Mataró i el Maresme, va acollir la proposta i va animar a la resta de membres de l'entitat perquè es compres una casa que la família Majó tenia a la Ronda Alfons XII. La casa era luxosa i cara, però també idònia per acollir les noies. Amb els donatius de diversos ciutadans es va liquidar la paga i senyal i després es van aconseguir 15 milions de pessetes del Govern Espanyol, gràcies a una visita que es va fer al Subsecretari de governació de Madrid, José Ramon Caso, i 10 milions més de pessetes procedent d'altres entitats, com Caixa de Barcelona, empreses i iniciatives solidàries. Les germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que aleshores ja treballaven a l'Hospital de Sant Jaume i als Menjadors de Sant Joaquim, no van dubtar en acceptar la proposta de fer-se càrrec de la residència. El 8 de juny de 1981, amb un acte oficial presidit per Cardenal Joan Jubany; el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol; i l'alcalde de Mataró, Joan Majó, era inaugurada la Llar Santa Maria

Des d'aleshores el centre ha evolucionat molt. Actualment, viuen a la Llar Santa Maria vint-i-una dones, d'edats compreses entre els 27 anys i els 70, una quantitat que, malgrat la demanda d'ingressos, possiblement els propers anys es reduirà a dinou, segons normativa de l'administració catalana. El perfil de les residents és ben divers: “Hi ha filles de pares benestants i sobreprotectors, de pares molt conscients amb la realitat que han de viure i de pares que consideren la llar com un indret on col·locar la seva filla, la qual no rep mai una visita”, explica Sor Pilar. Ara, totes malgrat el grau de profunditat de la seva independència i els lligams familiars, comparteixen una mateixa problemàtica: quan necessiten més recolzament per viure amb dignitat, els pares han vist com la vellesa els robava la força. Durant aquest temps el centre s'ha convertit per a totes aquestes dones en una llar on reben estímuls, benestar i estima, elements que els ajuden a incrementar la seva esperança de vida.

La no continuïtat de la comunitat de religioses en la gestió diària del centre i les dificultats actuals legals perquè una cooperativa de pares gestioni una entitat sense ànim de lucre ha provocat que els pares cooperadors de l'entitat demanessin el setembre de 2004 la incorporació de la Llar Santa Maria a l'organigrama de la Fundació Maresme, traspàs oficial que va tenir lloc el juny del 2005. “Aquesta decisió la pres la coordinadora de pares per tres motius: la Fundació com a hereva del Patronat de Subnormals de Mataró és la propietària de l'edifici, treballen en el mateix àmbit i tenen altres centres en diferents punts del Maresme”, ha declarat la religiosa. Ara bé, bo i saber que es tracta de la millor solució, alguns pares han mostrat a les religioses certes inquietuds, per exemple “si la Llar podrà continuar sent exclusivament per a dones, un requisit que els pares sempre han mantingut”. En canvi, per altra banda, formar part d'una entitat més gran pot suposar reduir les dificultats econòmiques: “L'atenció a cada resident costa 98 euros al dia, una quantitat que les aportacions obligatòries dels pares no cobreixen i que es paguen amb subvencions”. Els pares es mostren dolguts, no és fàcil abandonar un projecte al qual han dedicat tants esforços i esperances, però quan miren enrera, els darrers 25 anys, i veuen les seves filles, éssers que només compren els gestos d'estimació, se'ls il·lumina la cara de satisfacció i gratitud.