Una alternativa al carrer

“Que si en David em dóna canya? Que va! Jo hi estic super bé aquí”. A en Marouane se’l nota realment còmode amb en David Mas, un dels educadors de l’Espai Jove de Cerdanyola. I amb tot el que li ofereix aquest centre. “Ahir vam anar a entrenar a futbol, i també jugo al ping pong, a la Playstation... aquestes coses”, explica. N’és usuari des de fa dos mesos. “Uns amics ja hi venien i també m’hi vaig apuntar”. Però sense la mediació d’en David, educador social segurament avui no seria aquí.

“És un projecte innovador i integrador perquè no criminalitza el noi que està al carrer” (Marisa Merchán, regidora)

En Marouane és un dels usuaris de l’Espai Jove que hi ha arribat a través del projecte Medi Obert. El pilota en David, que va amunt i avall per carrers, places i parcs del barri a la recerca de joves. El seu objectiu és “vincular-los” a aquest equipament municipal, un dels quatre que hi ha a la ciutat, i a tots els serveis que s’hi ofereixen. Sovint, encara que no sempre, es tracta de nois i noies que ja no estan escolaritzats, que no troben feina i que es passen el dia al carrer. El que s’ha conegut amb el sobrenom pejoratiu de ‘ni-nis’.  “Habitualment es troben en aquesta situació perquè no tenen recursos per trobar una alternativa que els interessi, i desconeixen els recursos que Mataró els pot oferir com a ciutat” resol la regidora de Joventut, Marisa Merchán.

Desconeixement i desconfiança

Entre aquests joves hi ha desconeixement, sí, però també desconfiança respecte a qualsevol figura tutelar. El primer repte d’en David és “trencar aquesta barrera”, com ell mateix ho defineix. La intenta enderrocar ja des de la primera aproximació. “Moltes vegades et confonen amb una figura punitiva, més d’un cop m’he sentit a dir que si era un ‘secreta’”, explica l’educador social. No és tasca fàcil, però se’n surt. Ho fa a través de la “naturalitat i el diàleg”, deixant-los clar que ell no és allà per obligar-los a res. “Els has de deixar clar d’entrada que la teva intervenció és purament informativa, i llavors ja abaixen una mica la guàrdia, perquè entenen que no ets allà per sancionar-los”. No hi ha cap intenció de càstig, ni tampoc de prejutjar-los. “Si en aquell moment estan amb un porro a la mà, no els dic pas que el llencin, podem seguir parlant”. Quan educadors com en David detecten el consum de droga a la via pública ho recullen i s’informa als serveis municipals corresponents, però per tractar-ho com qüestió estructural, en cap cas per denunciar a la persona en concret. “És un projecte innovador i integrador perquè no criminalitza el noi que està al carrer”, resol Merchán.

“Al principi sovint et confonen amb una figura punitiva, més d’un cop m’he sentit a dir que si era un ‘secreta" (David Mas, educador)

En David no sempre se’n surt; hi ha perfils amb els que tots els esforços són en va. “Són aquells que et reclamen una solució immediata per al seu problema. Que els donis una feina ja, vaja”, apunta. No volen entendre que trobar una sortida a la seva situació és un procés on també hi ha de posar de part seva. “Hi ha dos casos en concret que tinc fixats, amb els que no hi ha manera. M’han promès diversos cops que vindran i a l’hora de la veritat et deixen tirat”, explica. Però no se’n cansa. “A l’endemà, quan els torno a veure, els saludo de nou. I et miren una mica avergonyits perquè saben que han faltat a la seva paraula. Amb sort, això pot ser un esquer”.

En molts altres casos les coses surten millor i aconsegueix atreure’ls cap a l’Espai Jove. “Només quan els has vinculat realment a l’equipament, quan ja són dins i s’hi senten a gust, és quan els ofereixes algun dels recursos que disposem”, explica l’educador. I sempre de manera prudent, sense obligacions. Començant amb un “ei, tenim això, per si t’interessa”. “Això” poden ser moltes coses. Des d’informació sobre l’oferta formativa que té la ciutat si ja ha acabat o abandonat l’educació obligatòria, fins a possibles sortides laborals a través del SOC i de programes d’ocupació, passant per informació sobre els efectes del consum abusiu de drogues si s’ha detectat que aquest és el cas, amb consells sobre consum responsable, les conseqüències del consum en la salut, com et pot perjudicar en l’àmbit educatiu o laboral.

“El perfil de jove amb qui treballem ni molt menys és sempre el del ‘ni-ni" (Mas)

Però a l’Espai Jove ningú no s’enganya. Si els usuaris hi acudeixen pel seu propi peu és, en primer terme, perquè es tracta d’un lloc on s’ho passen bé i on hi fan vida social. Només cal fer-hi una ullada qualsevol tarda: campionats de ping-pong, partides a la Play-Station, jocs de taula diversos... L’oferta d’oci fa venir ganes de quedar-s’hi. És a través del joc que poden crear vincles dels joves amb l’equipament, i també entre ells. L’ambient és el d’un grup d’amics que gaudeixen jugant plegats. Els nanos no ho perceben així, però per als educadors el joc és una excusa, un mecanisme per treballar amb ells valors com el compromís, la convivència o compartir el que és comú. Els propis usuaris, a més, se senten empoderats ja que poden decidir què volen fer i com fer-ho a través d’assemblees periòdiques.

L’Espai Jove també ofereix un espai d’estudi i per fer-hi els deures. Hi ha usuaris totalment autònoms que simplement necessiten una connexió a Internet o un lloc silenciós per estudiar, coses que a casa els costa trobar. Altres, a vegades derivats pels mateixos instituts, necessiten reforç escolar, que ofereixen els propis educadors o personal especialitzat. Sovint,a més, l’equipament col·labora amb entitats del barri, com ara l’associació de veïns de Cerdanyola –ofereix, per exemple, classes de castellà i català on hi prenen part joves vinguts de l’estranger- o l’Associació Infantil d’Esport i Lleure del barri (l’antic club de futbol Cerdanyola), amb els que estan organitzant activitats conjuntes.

Trencar l'estigma de la marginalitat

Una de les obsessions dels gestors de l’Espai Jove i del projecte Medi Obert és deixar clar que l’equipament no és, ni molt menys, un espai exclusivament per a joves marginals i en situació de vulnerabilitat social. Es tracta d’un equipament per a tots els joves del barri, de tota mena i condició. “Ens volem treure de sobre aquest estigma de ser un espai marginal”, assegura la regidora de Joventut. I l’educador de Medi Obert també ho deixa clar. “El perfil de jove amb qui treballem ni molt menys és sempre el del ‘ni-ni’”. Ell, als mateixos carrers del barri, se’n troba de tota mena, no només ‘fumetes’ al banc del parc. Cita l’exemple d’un grup de noies que sol trobar-se a la plaça Canyamars, que estudien i tenen una situació familiar i socioeconòmica estable. Amb elles també es treballa des de Medi Obert i l’Espai Jove, assessorant-les per exemple en matèria d’oferta formativa i laboral.