Un 'Super Mario' de la precisió

Mario Gonzàlez té només 17 anys, però ja és campió de Catalunya, d’Espanya i del món en diverses disciplines del Tir Esportiu. Un dia va provar sort al Tir Esportiu Mataró -el seu pare hi està vinculat des de finals dels vuitanta- i un mes després va aconseguir el seu primer campionat cadet. Des de llavors, i durant cinc anys, González ha anat ampliant el seu palmarès a una velocitat de vertigen, destacant en pistola de velocitat de 10 i 25 metres. 

El seu ascens és tant fulgurant que la Federació Espanyola va fer una excepció en la seva normativa, que prohibeix als menors de 18 anys entrenar i competir amb armes de foc, perquè González pogués competir al Campionat del Món d’Armes Històriques. “Em van veure bones puntuacions i van moure fils perquè pogués entrenar amb elles”, explica. Amb cinc mesos en va tenir prou per guanyar l’or en Kuchen i el bronze en Mariette. Encara té molts reptes per endavant, com el campionat d’Europa i qui sap, si al 2020, els Jocs de Tòquio. 

 Esperaves guanyar un or?
Em vaig haver d’adaptar en poc temps, però veia que feia bones puntuacions i tenia opcions. De fet, vam estar a punt de no anar al campionat perquè teníem un bateig de la meva cosina. Vaig tornar sense les medalles perquè se n’anava l’avió. I vam arribar dues hores abans del bateig!

Però ara ja les tens...
L’entrenador de la Federació les va recollir i les va enviar. A casa em van organitzar per sorpresa una cerimònia amb amics i gent del club i la Federació, entrega de medalles i himne inclòs. Així ho vam compensar.

Des que vas començar que no has parat de guanyar.
Ja amb les proves amb 12 anys començava a fer puntuacions, i en un mes vaig guanyar el Campionat de Catalunya. Això em va permetre anar al Campionat d’Espanya i també vaig quedar primer. Aquí ja vaig veure que se’m donava bé i vaig deixar altres esports que també practicava.    

Com s’entrena el tir?
Hi ha diversos tipus d’entrenaments. Mentals, sobretot per concentrar-te i apuntar bé; de braços fent repeticions per aguantar bé les armes i clar, disparar i disparar per acostumar-te a la pistola.

Quins objectius tens?
El Campionat d’Europa de l’any vinent i els propers Jocs del Mediterrani. A quatre anys vista també m’agradaria intentar participar als Jocs Olímpics de Tòquio.

Et veus dedicant-te al tir de manera professional?
No crec. Aquest any he hagut de buscar-me la vida perquè la federació  no té diners i hem hagut de tirar de patrocinadors per poder-nos pagar el viatge a Alemanya. És complicat, a Espanya poca gent viu del tir. No és com llocs com Alemanya, on els seleccionats nacionals cobren més de 50.000 euros anuals i tenen diverses ajudes i subvencions. Jo tinc plaça per entrenar al CAR de Sant Cugat, però per temes econòmics i manca d’ajudes no hi puc accedir, així que no sé quan de temps podré compaginar estudis i esport d’alt nivell.