Un relat oral de la recuperació de Les Santes

“Les Santes, fem-ne festa major” és l’eslògan que fa fortuna del moviment popular que, a les acaballes del franquisme, es proposa recuperar per a la ciutadania una festa que es troba en caiguda lliure. L’encapçala un grup de joves articulat a l’entorn del Foment Mataroní, on reflexionen sobre les tradicions de Les Santes que cal recuperar i potenciar i on imaginen, per complementar-les, nous actes les inspirats en les festes populars d’altres indrets del país. Empastifen la ciutat de cartells, editen butlletins que reparteixen entre la gent a la sortida de l’Ofici, organitzen nous balls i saraus. I aconsegueixen sintonitzar amb la població, generar un nou sentiment d’identificació amb Les Santes i assentar les bases del model participatiu que és, des de llavors, l’arrel de la festa. Tot plegat, en un context de canvi polític i social, on la desaparició de la dictadura empeny la gent a recuperar el carrer com un espai lúdic i popular, de tots. On la festa i la reivindicació s’uneixen. Pep Comas, ex regidor d’Educació, Jaume Calsapeu, activista cultural, i Toni Cabré, dramaturg, van ser tres dels membres d’aquell col·lectiu, i avui rememoren una època d’efervescència que va posar els pilars del model actual de Les Santes.

“Les Santes: fem-ne Festa Major” va ser l’eslogan escollit per aquest grup d’activistes mataronins

D’on sortia tota aquella gent?
Jaume Calsapeu: Érem tot terreny. Veníem de diferents àmbits i associacions (teatre, esplai, política, esport...). Alguns érem al darrere d’actes com la Setmana de l’Infant. Solíem trobar-nos a la Coma, o Lluïsos, aquell pulmó verd al costat de Les Caputxines on ballàvem sardanes els diumenges, on hi entrenava el club de futbol Juventus. L’església es va vendre els terrenys i amb els diners van reconstruir el teatre del Foment. A la planta baixa hi havia un bar que va esdevenir un nou punt de trobada. La majoria teníem poc més de 20 anys, i allà vam començar a reflexionar sobre Les Santes.

Toni Cabré: Ens unia la idea de recuperar una festa que havia quedat segrestada des del final de la Guerra Civil. Per Les Santes la gent seguia sentint l’impuls de sortir al carrer, de celebrar amb amics i família, de convidar a dinar... però malgrat que s’havien mantingut alguns elements com els gegants, la festa era presonera de determinades pràctiques molt poc viscudes a nivell popular.

Pep Comas: la realitat social del moment tampoc hi ajudava. Era una ciutat industrial on hi predominaven les vacances col·lectives: la gent cobrava la paga el 18 de juliol i marxava, deixant la ciutat mig buida durant Les Santes. 
Cabré: En aquell moment a Mataró es viu el mateix que a moltes altres ciutats catalanes i d’arreu de l’Estat: unes ganes enormes de participar, d’ocupar el carrer, de fer festa. A Mataró aquest moviment es canalitza a través de la recuperació de Les Santes i d’altres festes populars.
 

Pep Comas.

Calsapeu: Aquells també són els anys d’Els Comediants, que des de Canet ens mostren com es pot ocupar el carrer a través del teatre. Venim de Manuel Fraga i el seu “la calle es mía”. Volíem que de nou el carrer fos de tots, sentir-nos protagonistes del canvi. 

Calsapeu:Érem com un escamot, editàvem un butlletí on hi abocàvem totes les nostres idees i cabòries i el repartíem a la gent a la sortida d’ofici. Érem pobres de recursos, però l’Antoni Codina com a president del Foment ens deixava fer. Sense xarxes socials ni ‘whatsapps’ tiràvem del que s’estilava a l’època: cartells i cola. Vam utilitzar la icona d’en Quirze Perich, una imatge que ningú podia contestar, que tothom assumia. La seva foto d’en Jordi Egea va servir de base perquè en Manuel Contreras fes el primer cartell de la sèrie. Amb la “Comisión de ferias y festejos” de l’Ajuntament mai vam tenir cap problema.

Comas: No és cert! Ens veien com uns bàrbars i com uns intrusos. El que passa és que el Franquisme es moria i eren conscients que havien de deixar pas.

A repensar la festa
Calsapeu: En Pep Comas és el primer que fa veure el valor patrimonial de Les Santes. Reunits a casa seva, al carrer de Les Rates, i amb la seva màquina d’escriure, comencem a posar per escrit les nostres idees. Idees que no eren pas per fer la revolució, sinó per dotar la festa d’una mica de sentit i de contingut. Els nostres pares ens recordaven que quan eren joves Les Santes eren ben lluïdes i sentides. Els balls al Tívoli, al Clavé, a l’Iris, els focs artificials vistos des del Canaletes... 
 

Toni Cabré.

Comas: Però la identificació amb els rituals de la festa que hi havia llavors es va anar perdent. El que vam intentar és donar valor patrimonial a allò que ja existia, i afegir-hi els additius que trobàvem que la festa necessitava i no tenia. El nostre objectiu era singularitzar la festa de Les Santes, que tornés a ser la festa grossa, que involucrés la ciutat sencera. Intentem estirar els fils ja existents que ens uneixen amb el passat. Però allò no podia ser l’obra d’una mena d’avantguarda il·luminada, la festa l’havia de promoure i viure el conjunt de la població.

Cabré: No ens vam inventar pas la Dormida dels Gegants, ni la Missa de Les Santes, ni les figures, però sí que vam contribuir a que es visquessin d’una altra manera. En qualsevol cas, la Festa Major no ens la va portar Nostre Senyor del cel ja tota feta. Algú s’havia inventat en el seu moment tots aquests actes, els va provar, van agradar i per això s’han mantingut fins avui. El col·lectiu que es reuneix al Foment comença a inventar coses, sí, però la clau perquè funcionin i consolidin és que aquests actes siguin participats, que la gent se’ls faci seus. I no és només una qüestió exclusiva d‘aquells anys, des de llavors la Festa Major sempre s’ha anat modificant, creixent, ampliant i canviant. I encara ho haurien de fer més, si volem que Les Santes siguin realment una festa de tota la ciutat. Avui es troba a faltar una mica aquesta capacitat d’invenció, hauríem d’estar inventant permanentment, coses que ens sorprenguessin, com es feia llavors. 

Calsapeu: Aquesta capacitat d’inventiva ens donava encara més ganes d’anar a altres municipis, a veure coses que poguéssim traslladar a l’univers mataroní. La incorporació de Les Matinades o del Ball de Festa Major sorgeix d’aquesta dinàmica.  

Comas: Durant aquells anys també es fan reinterpretacions com l’anada a l’Ofici per convertir-la en una cercavila popular, i que és fruit de la posada en valor de la Missa de Les Santes. Un ofici entès com a fet patrimonial, no només religiós sinó cultural, que per tant pertany a tothom.

Cabré. L’església i els seus representants també fan de figures i de comparses en el joc festiu, és molt interessant que en formin part.   
 

Jaume Calsapeu.

El primer Ajuntament democràtic
Comas: L’any 1979, amb la consecució del primer Ajuntament democràtic, ja no té sentit continuar amb el mateix esquema És llavors quan s’organitza la primera Comissió de Festa Major, a la qual s’hi apunta gent de tota mena de Col·lectius provinents de Xaloc, de la Sala Cabanyes, de barris com Peramàs o Rocafonda. El nucli inicial de gent es va estendre molt.

Calsapeu: Aquell any va ser brutal. Recordo com ens trobàvem al Saló de Plens, on teníem debats i discussions bizantines fins a la matinada, que si tal acte, que si el cartell havia de ser d’autor o per concurs popular... Quan tenies una idea i la presentaves al Plenari de Santes, deixava de ser teva i passava a ser de tots. 

Festa, reivindicació i ganes de recuperar l’espaipúblic s’uneixen durant la segona meitat dels 70

Comas: Un Ajuntament com aquell hauria pogut tenir la temptació de fer foc nou, començar la festa de zero, però no va ser així. Aquella idea d’estirar el fil de Les Santes s’havia consolidat gràcies a la feina dels anys previs. 

Cabré: Molta gent esperava aquelles Santes, havíem aconseguit que la festa tornés a ser de tots. A partir de 1979, aquell col·lectiu original del Foment va esdevenir tan sols una gota en un mar de veus. Aquell era un mon obert que va donar cabuda a moltíssima gent, a la qui seduïa molt construir un espai nou d’interrelació, que reunís tribus urbanes tan heterogènies. 

Calsapeu. Vam aconseguir substantivar el nom de Les Santes, traient-li les teranyines i fent que tornessin a ser la Festa Major. Es van igualar a altres festes consolidades de Catalunya com la Patum, Sant Fèlix, Santa Tecla. Amb pocs mitjans, molta perseverança i en molt poc temps, perquè aquells van ser uns anys efervescents.