-
-

Un quart de segle recuperant patrimoni fílmic

Encarnació Soler. Mestra i Doctora en Història de l’Art

Encarnació Soler és Doctora en Història de l’Art i ha fet de mestra tota la vida en diferents escoles i instituts de Mataró. De forma paral·lela, l’any 1992 va començar a recuperar patrimoni fílmic local i comarcal per dipositar-ho adequadament a la Filmoteca. “A la universitat ens van parlar de les pel·lícules antigues i del perill que hi havia de perdre-les i llavors vaig començar una tasca personal d’anar a diferents llocs i arxius a preguntar si tenien films antics”, recorda. Soler va conèixer a Joan Pruna i el valor del cinema amateur, un fet que li va donar l’impuls per començar: “Aquestes pel·lícules no es podien perdre, són reflexos de la nostra manera de ser, de viure i de treballar”. L’any 1996 va fundar l’associació catalana ‘Cinema Rescat’, de la qual és presidenta, amb l’objectiu d’unir forces amb altres voluntaris que també recuperaven patrimoni cinematogràfic. Un quart de segle després, Soler encara hi continua. Des del principi, la seva tasca va donar bons resultats i ha pogut recuperar milers de pel·lícules de la història local i comarcal.

Quina és la importància de recuperar el patrimoni fílmic local?
Quan recuperem una pel·lícula estem salvant fragments de la nostra història. Salvar-la vol dir visionar-la, saber què hi ha dins i catalogar-la degudament. Es tracta de guardar per difondre i donar a conèixer, amb l’objectiu de què la gent torni a gaudir-ho, valoritzi el patrimoni i que els historiadors i documentalistes puguin fer-ho servir. 

Com és la feina de recerca?
Com una aposta a l’atzar. Pot ser una feina de setmanes, mesos i inclús anys contactar i trobar a un cineasta. Després de moltes gestions, viatges i entrevistes pot ser que la persona conservi material però no vulgui dipositar-lo, que les pel·lícules ja s’hagin llençat o que trobis les trobis quan ja s’han fet malbé.

També recupereu arxius familiars...
Potser pensem que una imatge només és important si surt tal persona o és d’un esdeveniment històric, però no. Les pel·lícules familiars tenen un valor important perquè expliquen com vivia i com era la societat en aquell moment. La vida quotidiana al carrer de la gent treballadora, els batejos i casaments, els anys de transició... Això és molt valuós. 

Què ens pots dir de la història del cinema a Mataró i el Maresme?
Hem tingut molts cineastes i molta afició al cinema. Malauradament moltes coses que es van filmar abans de la guerra s’han perdut però, als anys 40, va sorgir aquell cinema amateur, tan creatiu i innovador, amb noms com Enric Fité, Joan Pruna o Josep Punsola. Van trobar un mitjà per expressar-se i el cinema es va tornar a valorar. 

Com afecta el pas del cinema en cel·luloide al cinema digital?
És un problema. Tots aquests nous formats que han sorgit són extraordinàriament febles i s’haurà de fer un estudi molt seriós i profund de com conservar-los. A més, s’haurà de ser més selectiu, ja que la proliferació i el volum d’imatges que es pot generar ara sobre un mateix tema pot ser immens. 
il

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive