Un llibre ret homenatge a la figura del veterà mataroní Ramon Casas

“En Ramon Casas és un home senzill, que sempre em deia que la seva vida no mereixia un llibre”. Ho explicava ahir dimecres Maria Coll, autora del llibre Una mirada al Mataró d’ahir, que ha editat el Club d’Opinió Jaume Llavina i que recull les memòries del mataroní Ramon Casas i Busquets. Nascut l’any 1917, la vida de Casas no està marcada per episodis èpics ni per una gran rellevància pública, però les seves experiències, en paraules de l’autora, ajuden a reconstruir “un seguit d’anècdotes compartides per moltes persones en el Mataró d’ahir, un Mataró petit on tothom es coneixia”. Ramon Casas, que no va poder assistir a la presentació per una malaltia que pateix des de fa ja tres anys, és una persona molt apreciada a la ciutat, fet del qual va quedar constància en la presentació d’ahir, que va omplir Ca l’Arenas. L'acte estava organitzat pel propi Club d'Opinió i per l'Associació d'Amics de Ca l'Arenas.

Més que unes memòries exhaustives, el llibre recull la visió que Casas tenia de Mataró i de la societat que l’envoltava, a través de les seves experiències. El protagonista d’Una mirada al Mataró d’ahir, germà de l’escriptor Joaquim Casas, va viure episodis com el cop d’estat de Primo de Rivera, la proclamació de la II República, la Guerra Civil, en la qual va combatre al bàndol republicà, i la cruesa de la postguerra i el règim franquista. “Una de les coses que més em va impressionar era la memòria impressionant que tenia per recordar llocs, noms i dates”, va explicar l’autora, que va agrair el temps i l’amabilitat que Casas i la seva dóna, Marina Peña, li van dedicar durant les hores que va passar a casa seva fent entrevistes per recopilar el material per al llibre. “No és fàcil que vinguin a casa teva i et demanin que els expliquis la teva vida”, va dir Coll. La periodista i historiadora va destacar també “els múltiples interessos” de Casas, que anaven de la música al cinema, passant per la història, la política, l’excursionisme o el futbol, que queden també recollits en el llibre. I el seu catalanisme militant, que es reflecteix a la portada, on es veu al protagonista assegut sota l’emblemàtic Pi de les Tres Branques de Campllong.

Un dels apartats més interessants de l’obra es troba a les darreres pàgines, que recullen els diferents articles que Casas va enviar en forma de carta als diaris de l’època, en especial al Crònica de Mataró, i que mostren la seva visió crítica i clarivident del món que l’envoltava, amb una prosa mordaç marcada per un cert pessimisme que sovint li acabava donant la raó. L’acte va finalitzar precisament amb la lectura d’una d’aquestes cartes a càrrec d’un dels néts de Casas. Abans, va intervenir la filla del protagonista, la mestra i escriptora mataronina Lola Casas, que va explicar que el llibre recull la visió “d’un home que va ser honest tota la seva vida, amb la grandesa que això implica”. Casas, segons la seva filla, “ha treballat tota la vida de manera callada sense bufar-se mai de res i sense fer volar coloms”.