Un enginyer fent camí a l’Atlètic Terrassa

Oriol Cortada és enginyer de camins, però la seva trajectòria professional ha acabat desembocant en la seva gran passió: l’hockey herba. Aficionat des de ben petit, va ser un dels impulsors, juntament amb amics de la mateixa generació, de l’Iluro HC, un club que no tenia penetració a la ciutat i que al 2013 va ser la primera entitat estatal en aconseguir guanyar el premi a millor club d’Europa per la Federació Europea d’Hockey. La seva bona tasca com a president taronja va fer que l’Atlètic Terrassa, un històric estatal i internacional, es fixés en ell com a director general per tal d’intentar remuntar el vol després d’uns anys complicats. “vam pactar que compaginaria el meu últim any de president a l’Iluro amb ells per poder acabar el mandat i deixar-ho tot endreçat, i des de llavors han passat quatre anys”, recorda Cortada.

La seva tasca, recuperar la brillantor a una entitat en una mala època i ser un dels equips destacats a nivell català i estatal. No ha anat gens malament fins ara: Una copa del Rei, la primera Final Four europea de l’entitat (2016) i la consecució de la lliga de 2017. “Estem lluny de les èpoques on guanyàvem deu lligues seguides, primer perquè guanyar cada cop és més difícil i després perquè la fuga de talents és un problema latent dia a dia”, explica, tot i que tenen un pla. I un rumb.

 Quines diferències et trobes quan arribes a Terrassa?
Primer de tot, la mida. És un dels clubs més grans de Catalunya en repercussió i historial, i venia de pilotar un veler per ara endinsar-me en un transatlàntic que calia reflotar i marcar-li el rumb. Em vaig animar perquè em permetia barrejar la meva tasca professional a nivell de gestió amb la meva passió, l’esport.

 Quin Oriol va ser més necessari: l’enginyer gestor o el president vocacional de l’Iluro?
Crec que les dues vies van ser necessàries. La part de reflotar l’entitat era gestió pura i dura: aspectes econòmics, laborals... però la que més gaudeixo és l’estratègica, i aquí tot el que vaig aprendre a l’Iluro em va servir. En aquell moment el club no tenia clar els objectius, i hem anat canviant i endreçant el que calia.

 Aquest any heu estat guardonats com a millor club d’Europa.
Així és. És un premi on et presentes com a entitat, i ho tenia en ment des que ho vam aconseguir amb l’Iluro. Però no ens podíem presentar fins que estiguéssim bé. Com que és un bon baròmetre per mesurar la salut del club a tots nivells, no només esportiu.

 Com lluiteu amb lligues més potents?
hi ha una gran fuga de talents cap a Bèlgica i Holanda, on són lligues i equips professionals. Per combatre-ho hem d’oferir sentiment de pertinença i planificar carreres: sabem que marxaran, doncs gestionar que no siguin tots de cop, marcar els temps per jugar aquí, després marxar i si tornen, tornar a casa, etc. L’any passat vam guanyar la lliga amb el 100% de jugadors de la casa, crec que inèdit a Europa. Té un mèrit brutal.

 I no es pot competir amb ells?
Ara hem arribat a un acord de consorci amb cinc clubs europeus i cinc universitats per crear una xarxa que combini estudis i esport d’alt rendiment i poder oferir i rebre jugadors de manera recíproca. Hem estat pioners  per poder ser atractius pels nostres jugadors i tenir accés a incorporacions de nivell.