Un centre per garantir els drets de la població LGTBI a Mataró

El passat dissabte dia 12 un jove barceloní patia una brutal agressió homòfoba al metro de la capital catalana. “No ets un home, ets un maricón”, li van espetar els atacants, abans de clavar-li una pallissa. Incidents com aquests segueixen produint-se en el 2019, i són els casos més extrems de l’odi contra lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que per desgràcia segueix sent molt present a la societat. Mataró no n’és pas una excepció: un veí de la ciutat va ser empresonat per les seves continues amenaces al col·lectiu LGTBI a través del seu canal de Youtube i les xarxes socials.

Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament de Mataró i la Direcció General d’Igualtat de la Generalitat i estarà ubicat al carrer Churruca

Per això, encara calen tota mena d’iniciatives per ajudar a normalitzar la situació. En aquest sentit, Mataró i el Maresme faran un pas endavant amb l’obertura, aquest mes de gener, d’un nou punt de referència a la capital de la comarca per a les persones LGTBI. Es tracta del nou Servei d’Atenció Integral (SAI) que s’obrirà el proper 22 de gener al carrer Churruca, a les instal·lacions del centre cívic Cabot i Barba. Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament de Mataró i la Direcció General d’Igualtat de la Generalitat. L’objectiu principal d’aquest nou centre serà atendre les persones que pateixin discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.

Dimarts passat, dia 15, es va signar l’acord per al desenvolupament d’aquest servei, ubicat al mateix espai del CIRD (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones). Tal i com es va explicar en la signatura, el SAI pretén oferir un servei de qualitat i proximitat adreçat a les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Però l’objectiu és anar més enllà, de cara a oferir un servei global per al col·lectiu LGTBI. Així, es vol donar suport a qualsevol necessitat que els mataronins presentin en el marc de la diversitat sexual i de gènere; s’oferirà informació i material de sensibilització per a persones i entitats que vulguin donar visibilitat a la diversitat d’identitats de gènere i opcions sexuals per prevenir situacions LGTBIfòbiques i també es tramitarà la targeta sanitària amb el nom sentit per les persones trans, majors i menors d’edat.

Tal i com va explicar Mireia Mata, directora general d’Igualtat de la Generalitat, en la signatura de l’acord, la societat “ha de permetre que les persones puguin ser allò que volen ser”. Quelcom que va més enllà del col·lectiu LGBTI ja que, segons va apuntar, “és un dret humà bàsic” que alhora implica el deure social de fer que es compleixi. “Cal encara molta formació i información com la que podem oferir des del SAI i amb el desplegament de la llei, però quan això no funciona, cal tolerancia zero amb aquells qui no ho respectin”. L’alcalde de Mataró, David Bote, va afirmar per la seva banda que iniciatives com aquestes han d’ajudar a encaminar-nos cap a “una societat més justa i igualitària”-

L’actual marc legal, amb una llei específica que data del 2014, vol garantir el dret de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. La posada en marxa del SAI a Mataró s’emmarca en les diferents mesures que Mataró està duent a terme per aplicar la legislació vigent en aquest àmbit. L’objectiu és aconseguir una ciutat lliure d’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia.

Creix el teixit associatiu

Des del 2018 la ciutat compta amb Mataró LGTBI, una associació promoguda per Heidi Pérez i Xevi Noya que omple un buit important a la capital del Maresme, la manca d’un referent a la ciutat per a aquest col·lectiu. L’associació ha nascut per combatre la discriminació que pateix la població LGTBI. Tal i com explicava la pròpia presidenta, Heidi Pérez, “molta gent té certa desconeixença, no saben quina és la problemàtica del col·lectiu. La joventut sí que és més oberta amb aquest tema perquè tenen molts referents a la televisió i internet però a la gent gran els costa més. Hi ha gent del col·lectiu que està a centres de dies o residències que han de ‘tornar a l’armari’ perquè pateixen el rebuig d’altres residents”.