Capgròs
El Carnestoltes pot tenir un valor pedagògic? Es pot integrar la disbauxa pròpia de la festa dins del currículum educatiu que tota escola ha de seguir? Aquest és el repte amb el qual s'han d'enfrontar cada any els centres de primària de la ciutat. Les nenes i nens volen disfressar-se, volen fer festa grossa i subvertir per uns dies totes les normes. I els professors i equips directius se les empesquen per trobar-hi un vessant formatiu a tot plegat sense que la festa perdi la seva màgia.
Prenem dos exemples mataronins; per una banda el Camí del Mig, un dels centres públics de primària amb més de 40 anys de trajectòria a la ciutat i molta experiència acumulada. Per l'altra, Montserrat Solà, una escola més jove i que té com a particularitat el fet de treballar per projectes enlloc de per assignatures. Al Camí del Mig els ingredients del Carnestoltes escolars estan establerts des de fa dècades: els jocs que els alumnes grans ensenyen als petits pel Dijous Llarder, la cercavila de disfresses i els 'playbacks' el divendres de Carnestoltes, i el caldo comunitari i l'enterrament de la sardina el Dimecres de Cendra.
Cada any l’escola escull una temàtica que vertebra la festa. En el passat va ser el món del circ, els contes de Roald Dahl o els jocs de taula, i aquest 2018 han apostat pels musicals. Les disfresses i la decoració del vestíbul s’inspiraran en algunes de les obres més famoses de Broadway i del cinema. Són temàtiques transversals que es poden abordar des de diferents disciplines. “Hi ha una finalitat, quelcom per lluir, ja sigui una disfressa, un ball o un discurs, i enfoquem el treball cap aquí”, relata Martina, cap d’estudis de l’escola.
"Abordem una manera abordem una manera de treballar diferent, sense centrar-nos en àrees, trencant horaris, fent treball col·laboratiu" (Camí del Mig)
Diverses assignatures curriculars s’enfoquen, durant unes setmanes, al Carnestoltes. En l’àmbit de visual i plàstica es treballen les disfresses, des del seu disseny a la confecció. En Educació Física es preparen els balls dels playbacks i altres danses, així com els jocs que els grans ensenyen als petits el Dijous Llarder. En Llengua, els grups de sisè preparen el pregó i el testament, i a Educació Infantil elaboren la carta que han de portar als pares explicant-los tot el que han de portar a l’escola per a la festa. I així successivament. “D’aquesta manera abordem una manera de treballar diferent, sense centrar-nos en àrees, trencant horaris, fent treball col·laboratiu”, explica el mestre Jesús González, que afegeix “i als nens també els agrada que aquest punt de disbauxa entri a les aules”.
"Aprofitem els projectes sobre els quals estem treballant duran tel curs i a partir d'ells fem disfresses i coreografies" (Montserat Solà)
Per a l'escola Montserrat Solà, el Carnestoltes és una oportunitat per apuntalar el seu mètode pedagògic, basat en el treball cooperatiu i per projectes enlloc de per assignatures estanques. "Aprofitem els projectes sobre els quals estem treballant duran tel curs i a partir d'ells fem disfresses i coreografies", apunta Susanna Bacardí, cap d'estudis de l'escola. Enguany els grups d'infantil treballen el carnaval a partir del tema dels contes populars, els seus temes i personatges. De 1r a 3r de primària, l'art i els artistes, a partir d'una obra de teatre que han vist aquest curs basada en els mòbils de l'escultor Alexander Calder. Els infants de 4t se centren en la història del tèxtil a Mataró, els de cinquè en Puig i Cadafalch i el modernisme i, com cada any, els de sisè fan de comparsa d'en Pellofa. Per al centre del barri de l'Escorxador, el Carnestoltes és "una mostra del treball que fem dia a dia a l'escola", com diu Bacardí. Sense perdre l'esperit transgressor i provocatiu de la festa, permeten que els alumnes gaudeixin, surtin a ballar, es pintin i es disfressin, però mantenint alhora els valors bàsics de l'escola. "Tenim clar quins són els límits", apunta la cap d'estudis.
Comentaris