Un capellà obrer adaptat a la realitat de la seva parròquia

Manuel Seliva i Ponce va arribar a Maria Auxiliadora el 1993, procedent de la parròquia de Sant Llorenç de Terrassa, on va deixar petjada. Quan va arribar a la seva nova destinació es va trobar una comunitat dividida; el fenomen de les confraries anava en augment i l'anterior rector no havia sabut com acollir aquesta nova realitat. Seliva, que en principi no era especialment proper a aquesta forma de viure la fe, va entendre de seguida que la realitat amb què havia de treballar era aquesta. I es va posar a pencar, que de mandrós no n'és. S'hi va acostar, i de mica en mica, va anar comprenent el sentit de les processons i el món que les envolta. Ara no és que en sigui un partidari acèrrim, però ha aconseguit que les processons estiguin integrades en la Setmana Santa que promou l'Església de Mataró. I des de fa uns quants anys, ha improvisat un final de festa per aquestes dates en forma de missa de Pasqua, on assisteixen tots els representants de les confraries i germandats.

En aquest complicat any que ha viscut el barri de Cerdanyola, Seliva no ha estat mai absent. I s'ha posicionat, una cosa sempre compromesa. Des d'un primer moment va dir sí a les zones blaves que el govern socialista va decidir posar en tres carrers del barri i que van generar una polèmica sense precedents. I quan, mesos més tard, es va produir el brot de legio-nel·la, Seliva va reclamar també que s'aclarís immediatament com s'havia produït. Després se'l va poder veure a primera línia de la manifestació que es va fer per demanar més seguretat sanitària. Com a la concentració contra la guerra a l'Iraq. Té un caràcter de por, ja se sap, però és sempre a tot arreu. Com ha de ser.

Perfil publicat al setmanari 'El Full de Mataró' el maig de 2003