Capgròs
Juan Roldan viu a Rocafonda des dels 16 anys i ja des de llavors ha estat vinculat als moviments veïnals. Avui en té 61 i es considera un “activista en la reserva”, sense cap càrrec ni paper protagonista però “disposat a donar guerra si em tornen a cridar a files”. La mateixa que ha donat durant més de 40 anys, on ha ocupat càrrecs com la presidència de l’Associació de Veïns de Rocafonda, un barri on la lluita dels seus residents ha servit per resoldre moltes de les seves mancances. Des de la mítica defensa de Can Noè contra els especuladors fins a la Llei de Barris que el va dotar de nous equipaments i zones verdes passant pel Pla Integral de Rocafonda que va transformar espais com l’Avinguda Amèrica.
“Em queda la satisfacció d’haver estat al darrere de moltes coses que ha aconseguit Rocafonda”
“La lluita veïnal pot ser molt frustrant, sobretot quan hi dediques moltes hores i no aconsegueixes res, avui no podria pas fer tots els sacrificis que vaig fer de jove”, explica Roldán. “Però no me’n penedeixo pas, ha valgut molt la pena. I em queda la satisfacció que jo vaig participar en moltes de les coses que hi ha avui al barri, malgrat que hi segueixen havent moltes mancances pendents de resoldre”. El repte d’aquest moviment, segons ell, és atreure més joves. Aquest col•lectiu ha trobat altres maneres de participar, capitalitzades segurament pel 15-M o el moviment independentista. Si no hi sabem arribar hem de fer autocrítica”.
Com eren aquells anys 70?
Una mescla de joves i de més veterans com el mític Juan Alonso Duñabeitia, lluitant per parar els efectes de la terrible especulació urbanística que des del principi havia afectat el barri. I fent entendre als partits d’esquerres que havien accedit al poder en els primers ajuntaments democràtics que les reivindicacions veïnals no s’aturarien pas per això.
El moviment veïnal ha aconseguit moltes coses a Rocafonda.
Can Noè que vam defensar amb dents i ungles, equipaments escolars i sanitaris, les reformes del Pla Integral -amb la pluja de milions dels fons europeus inclosa- que havíem planificat fomentant la participació dels veïns, la Llei de Barris que vam aconseguir insistint després de no entrar en la primera convocatòria... Però encara tenim moltes mancances pendents, a les quals se n’hi han sumat de noves com l’emergència social i la pobresa extrema, o les ocupacions il·legals.
"La diversitat pot ser una riquesa, això ho tenim clar, però en aquestes condicions que tenim al barri és molt més difícil"
Hi ha problemes que no es resolen.
Per exemple en el camp de l’habitatge, que per mi és clau, ja que determina quina mena de gent pot traslladar-se a viure al barri. Un barri no es degrada perquè vingui gent de fora, sinó que ve gent de fora, immigrants pobres, perquè el barri ja està degradat. Pisos sense ascensors, en males condicions i que el mercat immobiliari ja no vol, que són els únics als quals aquest col·lectiu hi pot accedir. La diversitat pot ser una riquesa, això ho tenim clar, però en aquestes condicions és molt més difícil.
I què hem de fer?
Ser valents políticament i actuar en profunditat, destinar molts més recursos a la rehabilitació de comunitats, a posar ascensors perquè la gent viu en aquests edificis s’hi vulgui quedar quan tingui fills i es faci gran. Només així aconseguirem frenar l’excés de mobilitat i facilitar que torni a haver-hi un sentiment de pertinença, d’identificació amb Rocafonda, que avui s’està perdent. Però amb 400.00 euros com els que s’han pressupostat enguany per a rehabilitacions, què pots fer en realitat? Són engrunes.
Comentaris