Propera entrada per la via 1 tren amb destinació...... L'Artur Mas ahir ens va regalar un viatget en tren. En trenet, més ben dit. En principi pot semblar una contradicció perquè el candidat presentava les propostes en matèria de salut. Per tant, potser hagués estat més encertat fer-nos desfilar a tots en llitera per l'Avinguda Gaudí de Barcelona amb bata d'hospital i el gota a gota. Però no. L'equip del candidat va voler fer una performance potser més metafòrica i va decidir que després de la intervenció d'en Mas pujaríem a un trenet articulat. Sí sí, d'aquests turístics que acostumen a transportar gambes pels poblets de la costa durant l'estiu.
Ahir, però, el carregament érem periodistes i polítics. A tots, gairebé sense excepció, ens va envair un gran acolloniment. I òbviament, també una gran vergonya. A l'Artur també se'l veia un pèl desconcertat. Ja se sap que el contacte directe amb la gent i els actes de campanya tipus Circ Cric no són mai bons aliats d'algú a qui s'acostuma a definir com una persona d'acer inoxidable.
Ell, però, ho intenta. I a tot aquell que se li acosta li respon com sap, o com pot. També l'ajuda el fet que ahir no hi havia espontanis retraient-li els pactes amb el PP ni treballadors rebotats. Ahir gairebé tothom que se li acostava el felicitava pel debat a la tele, li donava ànims per guanyar als socialistes i una iaia fins i tot li va agrair els complements de pensions per a les vídues. L'Artur feia un somriure d'orella a orella mentre per dins confia que el seu trenet no descarrili el 16-N. Txú, txúuuuuuuuuuuuuu!
Comentaris