Tresserras evoca Companys com a culminació d’un segle de moviments populars

El professor de Periodisme de la UAB i membre del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) Joan Manuel Tresserras va pronunciar dimarts dia 18 la conferència institucional en homenatge a Lluís Companys, organitzada per Òmnium Cultural i l'Ajuntament. Tresserras va utilitzar la figura de Companys com a icona d'una generació –la que arriba al poder als anys 30- hereva d'una trajectòria de moviments populars “que comença amb la Renaixença i coincideix amb la Industrialització”.

Davant d'un Saló de Plens força ple, Tresserras va situar en la dècada dels anys 30 del segle XIX i les migracions del camp a la ciutat i de l'interior al litorial l'inici d'una “onada poderosa que al cap d'un segle crearà una nova hegemonia cultural a Catalunya que acabarà tenint també una vessant política”: amb l'adveniment de la II República. L'actual responsable de Publicacions del CAC va contradir la visió de la Renaixença com “un moviment de lletraferits de poc nivell” i va mostrar-se partidari d'analitzar-la com un moviment social de les classes populars, que abraça sobretot àmbits de poc prestigi (rondalles, teatre satíric, almanacs, ...) i que acaba “salvant la cultura catalana per la modernitat”.

És aquest moviment, creixent al llarg del temps, el que culmina, per Tresserras, en l'hegemonia d'Esquerra Republicana en la II República: “Cap partit fundat un mes abans pot guanyar unes eleccions: ERC no guanya, sinó que recull un moviment on hi havia ateneus, centres republicans,... un teixit que ERC no havia creat: Macià i Companys van saber llegir aquesta història i van situar-se al capdavant”.

Tresserras va acabar la seva conferència esbossant el possible futur de la cultura catalana en la postmodernitat. I es va mostrar molt optimista. Pel professor, els catalans no hem de preocupar-nos buscant una classe dirigent que impulsi les indústries culturals catalanes: “aquí no hi ha hagut mai una classe dirigent que s'identifiqués amb Catalunya i no hi serà mai. En la globalització, no hi ha classes dirigents que siguin d'una nació sense estat: viuen als aeroports i dormen als hotels de cinc estrelles”. Tresserras va apostar perquè el govern tripartit signifiqui “una possibilitat de replantejar el catalanisme des d'unes bases socials més àmplies” i va comentar que el gran avantatge de la catalanitat és que els elements que serveixen per a construir la identitat (llengua i cultura) “són els més democràtics possibles”.