Tres quarts de segle amb Esquerra Republicana

Poc es podien pensar els militants d'Estat Català, el Partit Republicà Català i el grup de L'Opinió que el partit que acabaven de fundar arribaria a celebrar tres quarts de segle d'existència. Era entre el 17 i el 19 de març de 1931 en el marc de la Conferència d'Esquerres que es celebrava a Sants quan Francesc Macià, Lluís Companys i Joan Lluhí van decidir, amb l'impuls de l'aleshores alcalde de Barcelona Jaume Aiguader, formar un nou partit, d'esquerres i republicà. El seu objectiu no era altre que unir les esquerres catalanistes i presentar amb garanties la seva candidatura a les eleccions del 12 d'abril de 1931.

Amb tan sols un mes de vida, Esquerra Republicana de Catalunya va aconseguir guanyar les eleccions amb una aclaparadora majoria i l'“Avi” va ser proclamat president de la Generalitat. La seva victòria i els fets dels dies posteriors va contribuir a accelerar el procés de canvi del país. Des d'aquest moment, el partit s'estén pel territori i acumularà victòries a gairebé tot arreu on es presenti. Mataró no en va ser l'excepció. El grup local d'Esquerra va aconseguir l'alcaldia el 1931 de la mà de Josep Abril.

Malgrat tot, eren temps convulsos. En només nou anys van Mataró va tenir deu alcaldes; un d'ells, el republicà Salvador Cruixent, va repetir dues vegades (el 1934 i entre el 1936 i 1937). Amb tot, entre el poder dels sindicats anarquistes i els partits de base obrerista, ERC a Mataró té uns primers anys de vida difícil, els quals s'agreujaran quan els falangistes van guanyar la guerra civil i molts dels membres del partit hauran de prendre el camí de l'exili.

Trencar tòpics
Des de la recuperació de la democràcia, Esquerra ha estat present al Parlament de Catalunya, però no al Ple de l'ajuntament de Mataró. “Al principi se'ns identificava amb la República i, injustament, amb tots els mals que hi va haver després. Durant els primers anys de la transició primava la moderació”, raona l'actual president local, Jordi Galdón, qui fa vint-i-sis anys que és militant. De fet, com és conegut, la secció local d'ERC “no ha normalitzat la situació” i no ha assolit regidors fins les eleccions del 2003.

Segons Galdón, el partit viu ara el millor moment de la seva història: “El partit està més que consolidat i les seves bases s'amplien dia rere dia. L'època en què identificar-se amb ERC era vist com una burla ja ha passat a la història. Som un partit modern”.

Celebració i homenatge
Per celebrar els setanta-cinc anys de la fundació del partit a nivell català, el grup municipal d'ERC ha programat un sopar demà dissabte, dia 18, al Restaurant del Casal Nova Aliança, en el transcurs del qual s'homenatjarà a Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró i militant des de finals dels setanta. “Recordo amb nostàlgia i gran admiració a Macià i Companys. Gràcies a ells, i com a anarcosindicalista convençuda, vaig decidir afiliar-me al partit”, explica Peiró a Capgros.com. ERC considera que aquesta militant mataronina recull bona part dels valors que representava ERC als anys 30 i que, en un context diferent, vol continuar defensant durant el segle XXI. Coincidint amb l'homenatge, no han mancat els pronòstics pel futur: “Carod-Rovira és vàlid i ho està fent molt bé però no sé si se'n sortirà amb el tipus de gent amb les que ha de competir”.