Trenta anys des que Robafaves va quedar amb l’aigua al coll

El matí del 18 de juliol de 1981, quan el llibreter Pep Duran va obrir les portes de la botiga Robafaves, aleshores al carrer de Santa Teresa, es va trobar amb un panorama desolador. “Plovia dins la botiga, tots els llibres estaven xops, les cames em van fer figa”, explica. El que hagués pogut suposar la fi d’un projecte il·lusionant d’un grup de joves amants de la literatura i que s’havien constituït uns anys abans en cooperativa, va suposar possiblement l’inici d’una llarga relació entre l’establiment i la ciutadania, fins al punt que Robafaves és per a molts un símbol de la capital del Maresme. “Vam trobar una solidaritat per part de tothom, alcalde, regidors, veïns, editorials, que poques vegades més hem vist”, declara Xevi Vilert, president de Robafaves.

D’aquella inundació provocada per una tamborinada d’estiu, doncs, ja en fa trenta anys, i els responsables de la llibreria ho van voler commemorar aquest passat dilluns tal com saben fer, amb la presentació d’un llibre, convidant en els parlaments l’alcalde d’aquell moment, Joan Majó, i l’actual, Joan Mora. Majó va reconèixer que no és consumidor de Robafaves, ja que viu a Barcelona, “però sí d’uns coneguts vostres, d’Abacus”, va confessar generant murmuris entre els assistents. Joan Mora, per la seva part, va assenyalar que “així com l’alcalde aleshores us va animar, jo també us vull animar ara en aquests moments de transició, en què el món del llibre també està vivint canvis i que se sumen a la crisi general. Però estic convençut que el llibre no desapareixerà i que teniu futur”.

El llibre que es presentava, “La nit que les lletres es van alliberar”, no és altre que el conte que, pràcticament des del dia següent dels fets, Pep Duran explica allà on va, basat en el que va ocórrer el 18 de juliol de 1981, i que ara, trenta anys després, ha estat editat per Edicions Magenta i amb il·lustracions de Carme Solé. “Mai m’hagués pensat estar aquí presentant un llibre”, va afirmar un xic emocionat Duran. I és que tot i haver-se passat gran part de la seva vida en contacte amb la literatura i explicat dotzenes de contes, aquest és tot just el seu primer llibre. Un volum, per cert, que té la meitat de les pàgines en blanc per a que cada lector pugui posar ordre a les lletres com més li plagui, tal com passa en el conte.