Trenta anys de suor, flexions i musculatura

Quan a finals del passat mes de juliol Enric Soriano va comunicar als seus clients que tancaria definitivament les portes del gimnàs, la suor habitual dels rostres es va barrejar amb les llàgrimes. Alguns feia més de trenta anys que setmanalment acudien al mateix gimnàs per fer una mica d'exercici. Les causes del tancament han estat dues: la pèrdua d'una part del local que era de lloguer, just on hi havia les instal·lacions, i l'obertura del Sorrall. "Aquestes instal·lacions municipals ha estat una competència deslleial per la resta de centres privats de la ciutat, perquè amb els nostres diners ofereixen serveis més barats que els nostres", assegura Enric Soriano.

El primer gimnàs dels germans Soriano, l'Enric i en Lluís, es va obrir al carrer Músic Jaume Isern l'any 1969. Es tractava del primer local d'aquest tipus que existia a Mataró. "Quan vam obrir el gimnàs pensàvem que només vindrien homes, però va ser un error, perquè les primeres clientes van ser un grup de cinc dones, que el primer dia no volien sortir dels vestuaris perquè els feia vergonya que les veièssim amb un mallot senyit”, recorda Enric Soriano. De seguida, el boca a boca va fer ampliar la llista de clients i el cap de tres mesos ja van haver de buscar un local més gran. El gimnàs es va traslladar al Carrer del Parc, en un local de 150m2, on es feien moltes classes per a infants. Finalment, el setembre de 1981, el centre va traslladar-se definitivament al carrer Catalunya, on els darrers anys va anar creixent fins a tenir més de 700 socis, el 80% dels quals amb una antiguetat d'entre vint i trenta anys. "Sempre hem tractat als usuaris del nostre gimnàs d'una forma molt personal, hem estat una gran família", assegura Soriano.

De fet, als germans Soriano no els calia molta presentació. Els dos germans havien començat a fer gimnàstica els 9 anys entrenats per Francisco “Manolo” Frediani, un italià afincat a Mataró que en aquells moments es dedicava a fer espectacles acrobàtics. Van començar la seva carrera al Grup Gimnàstic dels Lluïsos de Mataró però ben aviat van destacar per les seves habilitats. “Després de la guerra la família passava moltes penúries, el pare era paleta, i en Frediani ens va convèncer que si érem constants i disciplinats podríem fer-nos un lloc en el món de l'espectacle, viatjar i guanya molts diners”, recorda Soriano. Una gran temptació en l'Espanya tancada del primer franquisme.

Una vida al circ
Els Soriano van començar actuant en un espectacle infantil presentat pel jove actor Martí Galindo, anys més tard conegut com a ideòleg del programa televisiu Crónicas Marcianas; amb el qual guanyaven entre 400 i 500 pessetes per funció. “En aquella època aquesta quantitat era una gran fortuna perquè la mare només rebia 120 pessetes per treballar tota la setmana a la fàbrica”, assegura el gimnasta. Després vingué el Circo Napolitano, el Circo Canadà i l'espectacle “Los gitano”, una barreja de ball andalús i acrobàcies, que els mataronins van representar per tot Espanya i per les sales més importants de la majoria de països de l'Europa Occidental. Però la vida de l'artista també tenia elements negatius: “Erem coneguts, viatjàvem constantment, podíem guanyar 2.500 pessetes diàries, només teníem trenta anys i estàvem en el nostre millor moment, però volíem afincar-nos per gaudir de la família i veure creèixer els fills que quan tornaven d'una gira ni ens coneixien”, recorda l'Enric Soriano. Obrir un gimnàs va ser el millor negoci que els va passar pel cap.

Ara, després de més de trenta anys, tot són records. Dins de l'edifici del carrer Catalunya, a l'espera de trobar comprador, només queden algunes màquines. Els dos germans estan jubilats des de fa un temps i, en la situació actual, el relleu del negoci cap els fills, era poc viable. L'Enric no dubta de la decisió pressa: “El dia 15 d'octubre tornaré les claus del local i a partir d'aleshores gaudiré merescudament del temps de la jubilació”. Un dels temes que l'Enric ja té apuntats a l'agenda: classificar totes les fotos que guarda de la seva trajectòria en el món de la farandula.