Trencar l’estigma d’una escola ‘guetitzada’

L’escola Germanes Bertomeu de Mataró té un estigma: la de ser un centre on gairebé només hi ha alumnat d’origen estranger. Es tracta d’un dels més ‘guetitzat’ de la ciutat, i l’exemple més clar del fenomen de la segregació escolar. Es troba situat en el barri amb un major percentatge de població forània de la ciutat, Rocafonda, però això no justifica res, ja que a pocs centenars de metres hi té altres escoles i instituts on les xifres d’alumnes de famílies migrades són molt més reduïdes. És habitual que en les preinscripcions, poques  de les famílies que l’escullin en primera opció sigui autòctona (sí que n’hi ha en segona opció) Això ha comportat que l’escola, com denuncien des de la seva comunitat educativa, quedi sovint “invisibilitzada” per a les famílies que han de triar escola, respecte a la resta de centres públics de la ciutat, malgrat que duu a terme projectes educatius pioners i avançats que mereixerien molta atenció. Quelcom que, coincidint amb l’arribada de la jornada de portes obertes d’aquest dissabte dia 16, es vol intentar canviar.

L’any passat un grup de famílies mataronines va promoure la preinscripció en bloc a Germanes Bertomeu amb l’objectiu de reduir l’elevada taxa d’alumnat d’origen estranger. Mares i pares autòctons, la majoria residents a prop de l’escola, que entenien que el projecte educatiu del centre era interessant i que la presència d’alumnes immigrants podia ser un valor important perquè els seus infants aprenguessin a comprendre i conviure amb les diferents cultures de la ciutat.

L’escola necessita, però, deixar de ser un gueto i comptar amb aules més barrejades que en l’actualitat. La preinscripció en bloc no va acabar de funcionar però les famílies autòctones que van escolaritzar-hi els seus fills per al curs actual volen seguir fent “campanya” perquè l’escola deixi d’estar marginada i invisibilitzada. Aquest és el cas de la Raquel López i l’Anna Pascual, els fills de les quals cursen actualment P3 a l’escola. L’any passat van decidir “donar-li una oportunitat” i escollir-la entre les primeres opcions, malgrat que reconeixen obertament que tenien “pors, dubtes i neguits” pel perfil de la mateixa. Avui afirmen que no se’n penedeixen pas, i es mostren disposades a parlar amb totes les famílies a qui aquestes mateixes pors les impedeixin portar els fills a un centre que consideren que val la pena malgrat l’estigma que hi sobrevola.

La comunitat educativa convida les famílies mataronines a conèixer el centre i trencar els seus prejudicis a través de les jornades de portes obertes d'aquest dissabte

“Els nostres fills van súper contents a l’escola i es relacionen amb tots els nens i nenes independentment dels orígens que tinguin, perquè ells no en veuen cap, d’origen diferent”, explica López. Pascual rebla en el clau quan assegura que “en Jan i en Guillem aporten molt a l’aula, i els seus companys també els aporten moltes coses a ells” i constata que, com a mare, també li resulta molt beneficiós. “Jo també m’estic enriquint molt amb tot aquest procés”. Les dues mares consideren que si no son famílies com les seves les primeres en vèncer les seves pròpies pors i intentar trencar l’estigma de l’escola portant-hi els seus fills, no podran demanar a la resta que facin el mateix. Ara, però, sí que s’hi veuen en cor, i per això  conviden a tothom a participar en les jornades obertes que l’escola celebra aquest dissabte. Unes jornades on, més enllà de mostrar les instal·lacions, es podran conèixer projectes emblemàtics del Germanes Bertomeu com ara el 4 Cordes, que promou la transformació social i educativa a través de l’aprenentatge musical. Per a les famílies entrevistades, però, el millor de l’escola és que el seu professorat “té una implicació extraordinària i creu totalment en el projecte”.

A l'escola també hi destaca el projecte d'innovació que duen a terme i que anomenen 'Microespais'. Les aules estan dividides en aquests microespais, els quals potencien l’autonomia de l’infant i l’interès per aprendre. A cada Microespais es troben tasques, reptes o propostes sistemàtiques per a que l’infant pugui avançar en el seu procés d’aprenentatge. En un dels Microespais el docent  acompanya el procés cognitiu que sorgeix del projecte, personal o col·lectiu que s’estigui portant a terme.

El director del centre, Pere Màrmol, constata que la qüestió de la segregació escolar no és tan sols un problema de determinades escoles, sinó que afecta "el conjunt de la societat". Entén que és responsabilitat principal de l'administració, que és qui ha d'intentar resoldre-ho en primera instància, però no pas únicament. "També ho són els propis centres educatius que han de saber oferir un projecte atractiu a les famílies. No cal que sigui especialment innovador, però sí rigorós i de qualitat", constata. I també apel·la a la responsabilitat ciutadana, de cada mare i pare. "Si diem amb la boca ben grossa que 'volem acollir' però després evitem les escoles amb més alumnes immigrants... Clar que com a ciutadà individual no pots salvar el món, però sí que pots aportar el teu gra de sorra", constata.