Capgròs
El fenomen de les ocupacions il·legals de pisos preocupa molt a l'Ajuntament. Hi ha una dada esfereïdora que confirma l'abast de la problemàtica. Els bancs han cedit prop de vuitanta pisos a la borsa de lloguer social del consistori. Aquest, però, no en pot posar cap a l'abast dels mataronins que ho necessiten perquè pràcticament tots estan ocupats de manera il·legal. "No ens n'ha arribat ni un", resol la regidora de Benestar Social, Isabel Martínez.
"No ens n'ha arribat ni un (d'aquests pisos)", resol la regidora de Benestar Social, Isabel Martínez.
Va costar molt que els bancs cedissin, però ja fa anys que la majoria han entès que el seu estoc d'habitatges buits, fruit de l'onada de desnonaments per impagament d'hipoteques dels darrers anys, fan més servei en mans dels serveis socials dels municipis. L'Ajuntament de Mataró, ja des del mandat passat, ha negociat directament amb les entitats financeres la cessió d'aquests habitatges, molt necessaris per fer front a les situacions d'emergència habitacional que viuen les famílies més desfavorides de la ciutat. Avui, però, l'Ajuntament no pot disposar d'aquests pisos per als mataronins que, derivats per Serveis Socials, estan en llista d'espera per accedir a un habitatge social. "Les persones que han seguit el circuit que toca, que necessiten realment un habitatge, són les que es veuen més perjudicades per aquells que se salten totes les normes", destaca Martínez.
L'Ajuntament solia negociar directament amb els bancs i caixes la cessió dels pisos. Ja fa temps, però, que és l'Agència Catalana de l'Habitatge qui ho gestiona directament, i els traspassa posteriorment als ajuntaments. Amb aquest nou procediment els tràmits s'allarguen més en el temps, i és durant aquest impàs que els pisos són ocupats de manera il·legal. Els responsables són en la seva majoria les màfies especialitzades en aquest delicte, que localitzen pisos buits, els ocupen i normalment els relloguen, o bé els utilitzen de base per a activitats il·lícites com ara el tràfic de drogues.
Perfil molt conflictiu
El perfil de les persones que ocupen aquests pisos no és sempre el de famílies que necessiten un sostre perquè no tenen enlloc més on anar. Segons la regidora de Benestar Social, al costat d'aquests casos n'hi ha d'altres que provenen de contextos "molt complexos, desestructurats i conflictius", que es neguen a acollir-se al que els ofereixen els serveis socials. "Quan algú requereix d'ajudes socials, s'ha de fer corresponsable de la seva situació, però hi ha qui només vol gaudir dels beneficis sense posar-hi res de la seva part", assegura Martínez.
L'Ajuntament alerta que, a més, aquestes ocupacions il·legals estan generant molts problemes en les comunitats de veïns i degradant els barris
A més, aquestes ocupacions il·legals estan generant molts problemes en les comunitats de veïns i degradant els barris. Segons expliquen des de Benestar Social, hi ha un cas que ho il·lustra perfectament: el d'una finca on han de fer front a una despesa comunitària de 20.000 euros per reparar tota la instal·lació elèctrica després que un dels okupes la fes saltar sencera per haver-la punxat il·legalment. En els darrers mesos s'han produït diversos incendis a edificis d'habitatges de la ciutat generats per curtcircuits fruit de la manipulació fraudulenta de la instal·lació elèctrica. "Estem espantats amb aquest tema", reconeix Martínez.
Problemes per aconseguir pisos de propietaris privats
Davant la problemàtica amb els pisos cedits pels bancs, l'Ajuntament intenta com a alternativa potenciar la cessió per a lloguer social de pisos buits en mans de propietaris privats. Es calcula que actualment hi ha uns 2.700 pisos a la ciutat que pertanyen a aquesta categoria. "Si aconseguíssim que ens cedissin tan sols el 5% d'aquests habitatges, tindríem el problema resolt", explica Martínez. De moment, però, s'està avançant molt lentament, ja que els propietaris segueixen mostrant reticències, com reconeixen des del consistori. Aquest 2017, de cara a intentar incentivar les cessions, l'Ajuntament preveu ajudes econòmiques per a la reforma d'aquests pisos. "Fins a una certa quantia la finança l'Ajuntament: i així enlloc de mantenir-lo buit tens el pis reformat, en actiu i llogat a un preu baix, sí, però per una família tutelada per nosaltres", afirma Martínez, que confia que d'aquesta manera podran ampliar el parc d'habitatges públics. Aquesta és la pastanaga; el pal és l'ordenança amb la qual es va dotar l'any passat l'Ajuntament per sancionar els considerats "grans tenidors" propietaris de pisos buits que, amb voluntat especuladora, es neguen a posar al mercat.
Comentaris