Periodista de professió, historiador com a afició i activista implicat amb Mataró. El seu primer contacte amb el periodisme va ser l’any 1969, quan va fundar juntament amb altres companys el setmanari El Maresme en plena època franquista. Cusachs ja col·laborava també amb la premsa de Barcelona com a corresponsal de diaris com el Tele/eXprés o l’Avui. L’any 1986 Cusachs va començar a col·laborar en una revista centrada exclusivament en la ciutat, Mataró Escrit.
La feina com a periodista el va portar a aprofundir històricament en els temes de la ciutat que tractava
La seva feina li va portar a Cusachs un especial interès per aprofundir històricament en els temes que tractava. Des de llavors es mou entre arxius i ha publicat llibres sobre temes com l’Assemblea Democràtica de Mataró, les repercussions de la Guerra de Cuba a Mataró i Maresme, la història d’equipaments com el Port de Mataró o l’Escorxador, o la investigació que prepara actualment sobre la història de l’Hospital de Sant Jaume. Un dels últims llibres presentats va ser una biografia sobre el seu pare, actor de teatre reconegut per la seva participació en Els Pastorets. El conte de Nadal i de Les Santes del Capgròs també porten el seu nom, i també col·labora al programa Viu la Vida de Mataró Ràdio fent un repàs de notícies i fets històrics de la ciutat. Complerts els 80 anys, el mataroní Manuel Cusachs continua imparable.
Com recordes els inicis?
Treballava en un taller mecànic de diamants industrials mentre col·laborava com a periodista. Quan estava a l’empresa molts cops em venia alguna idea al cap i de seguida agafava paper i llapis per apuntar-la. Era la meva passió. Oficialment, però, no se’m reconeixia com a periodista. Amb els anys havia aconseguit molta experiència però no tenia cap títol. Vaig matricular-me a la universitat i me’l vaig treure amb 50 anys.
I què et va portar a fer d’historiador?
Gràcies al periodisme. Quan fas aquesta feina cobreixes una part concreta d’un tema a causa de la immediatesa, però llavors veus que aquella notícia continua. Jo sempre dic que, quan investigues, el tema no s’esgota, al contrari, es va ramificant. Crec que hi ha temes que val la pena anar-los seguint i treballant i això em va donar peu a publicar llibres, tractar els temes a fons, contrastar opinions i fer recerca de documentació.
Com has vist evolucionar Mataró?
Antigament a Mataró hi havia una activitat enorme a nivell empresarial. A cada carrer hi havia empreses i ofertes de feina per tothom. Recordo que quan era l’hora d’anar a treballar o de plegar els carrers estaven plens de gent i senties les sirenes de les fàbriques avisant que tancaven la porta. Ara, en canvi, la ciutat ha perdut aquella activitat frenètica, ha perdut la personalitat que tenia. Moltes empreses grans ja no hi són i cada cop en tanquen més. No és el Mataró que a mi m’agradaria.
Com és el periodisme d’ara respecte al d’abans?
El mitjà d’expressió ha canviat. Ara la informació corre a través dels smartphones i tauletes i la premsa escrita ha quedat en un segon terme. Abans es deia que la premsa era el quart poder i que tenia força per influir en les persones, però ara l’ha perdut. A més, malgrat que hi hagi molta més pluralitat i llibertat, crec que s’abusa d’aquesta i que això es tradueix en què cada cop hi ha més informació “brossa”. Has de saber seleccionar molt bé i contrastar.
D’on treus el temps per fer tantes coses?
No estic gaire a casa, sobretot els matins els passo a l’arxiu municipal mirant premsa i llibres. Mai he parat. Jo sempre dic que, si un té ganes de fer coses, encara treballant, les fa. No hem d’esperar a jubilar-nos per fer-les. Si durant la vida cultives una cosa, després ho continuaràs fent. I aquesta a estat la meva filosofia. Fer tantes coses a mi em dóna vida i, a partir d’ara, a seguir treballant.
Comentaris