Toni Comín: 'L'actual estructura de l'Església és antievangèlica'

El filòsof Toni Comín va assegurar ahir dimarts dia 15 a Mataró que l'actual estructura de l'Església Catòlica xoca frontalment amb els principis de l'Evangeli. Comín, que és també parlamentari del PSC, va protagonitzar una conferència convocada per l'associació Cristianisme al segle XXI, de caràcter progressista dins el marc eclesial, que portava per títol El futur de l'Església.

Davant un centenar de persones que omplien la sala d'actes del Casal de Sant Josep, el fill del cristià marxista Alfons Comín va defensar que durant la història de l'Església aquesta ha estat adaptant la seva doctrina a cada moment. I que per tant, la novetat seria que ara no es fes. "Cal que l'Església adapti la democràcia moderna com en el seu moment es va adaptar a la monarquia de l'Edat Mitjana", va dir. A parer seu, aquest és una de les èpoques en què l'Església està més desconectada de la cultura del moment.

El filòsof es va acarnissar especialment en la moral familiar que promou l'Església actualment: "Em sembla tràgic que l'aprovació del matrimoni gai es consideri un gran desafiament". Comín es va preguntar perquè la cúpula de l'Església ha de decidir sobre si és evangèlic que dos homes s'estimin. "No tenen cap monopoli ni tampoc l'última paraula. Discutim-ho entre tots", va reclamar. Justament en un altre moment de la conferència el filòsof va apuntar la necessitat de separar el dogma inicial catòlic -"Déu és amor"- de la doctrina catòlica en termes econòmics, socials i morals "perquè una cosa és la revelació en sí i l'altra una obra humana feta a la llum d'aquesta revelació". Així, Comín va negar que el que ara diu Ratzinger sigui una revelació: "No està més aprop de Déu el Papa que un cristià qualsevol", va apuntar. Comín va assegurar que feia aquest discurs des de la més absoluta ortodòxia: "És el Vaticà el que està immers en la desviació herètica", va dir amb un punt d'ironia.

En un altre moment, el filòsof va criticar que dins l'activitat eclesial es mantinguin ritus que no comuniquen: "Els ritus estan fets per comunicar coses. Si no funcionen, els hem d'adaptar". En aquest sentit es va referir al bisbe emèrit Pere Casaldàliga, que segons ell ha generat una litúrgia capaç de donar sentit a totes les parts de la missa. I en tot cas el filòsof va afirmar que la religió no pot estar basada en els ritus i els sagraments, perquè aquests s'han convertit en actes socials, sinó que la veritable "prova del nou" pels cristians és la seva aportació al que ell en va dir "restablir la fraternitat". De totes maneres va apuntar que això tampoc significava reduir la fe a la lluita social.

En aquest sentit, el fill del cristià marxista Alfonso Comín va reivindicar també la teologia de l'Alliberament en l'actualitat: "Encara té sentit perquè la majoria de cristians són pobres", va dir. I Comín no es va estar tampoc de reivindicar la política -un dels ingredients d'aquesta teologia- com "la millor forma de caritat moderna".

Tres problemes
Comín va ser clar i va enumerar els tres problemes que, al seu entendre, dificulten enviar el missatge inicial de l'Església -"Déu és amor"- a la societat: la incapacitat de traduir el dogma al llenguatge modern, la participació dels cristians dins l'Església i la falta de democràcia dins la mateixa institució.

"L'Església no usa el llenguatge de la modernitat sinó un llenguatge incomprensible, de manera que hi ha molta gent que no ens entén. I dir coses que no s'entenen també pot ser una forma d'heretgia. Hem de fer comprensible el dogma", va alertar en la línia de la necessitat d'"il·lustrar" la religió. Els reptes pendents se l'Església, segons Comín, són el sacerdoci femení, l'abolició del celibat obligatori, l'ecumenisme i el diàleg interreligiós.