Terricabras defensa que l'escola té el monopoli de la reflexió

"L'escola ja no té el monopoli de la informació, però continua tenint el de la reflexió". Aquesta va ser una de les moltes consideracions que va fer el filòsof Josep M. Terricabras en la conferència de dimecres passat, dia 25, en el Foment Mataroní. Convidat per la Fundació Privada GEM, que celebrava el 40è aniversari de la creació de l'escola, el filòsof va analitzar els canvis que ha sofert el món escolar des de 1967.

El catedràtic de la Universitat de Girona va felicitar el GEM pels seus quaranta anys ("aquest és un país amb moltes iniciatives, però que duren poc”) i va constatar que no és l'escola qui transforma la societat, sinó la societat qui transforma l'escola, i que, per aquest motiu, la institució escolar havia sofert grans canvis en els últims cent anys. Terricabras va recordar com, antigament, en l'època del seu pare, o del seu avi, el mestre “passava l'enciclopèdia”, una enciclopèdia que contenia tot allò que s'havia de saber, i que passava de pares a fills. Actualment, tothom accepta que l'escola ni pot ni ha d'“ensenyar-ho tot”, simplement perquè això és impossible. Avui Internet ha posat tota la informació a l'abast de tothom. Ara la dificultat rau a seleccionar-la, analitzar-la, comentar-la... A pensar, en definitiva.

Amb un estil proper, amb múltiples exemples i comparacions, Terricabras va seduir completament un públic compost sobretot per mestres i pares, entre el qual també hi havia la regidora d'Educació, Conxita Calvo. Arran de la inquietud que pot generar de vegades el fet que les màquines acabin suplantant els humans, el professor de l'UdG va comentar que, efectivament, les màquines podien realitzar les feines de manera molt més precisa que els humans, però que els humans el que havien de gestionar és la imprecisió, la vaguetat. L'escola ha d'ajudar a matisar, a comparar. En al·ludir a la intel·ligència artificial, va fer palès que la intel·ligència, de fet, no era mai només natural, sinó que era la cultura qui empenyia la natura perquè anés fent el seu curs. "Les coses més importants de la vida són aquelles que s'aprenen sense que ningú te les ensenyi", va assenyalar, tot expressant el seu desig de poder afirmar algun dia: "jo no ensenyo a pensar, però, al costat meu, se n'aprèn".

Terricabras va acabar la seva dissertació tot destacant que el màxim objectiu educatiu és que el noi o la noia puguin ser autònoms, que no necessitin ni un pare ni un mestre que els faci de guia, però va recomanar tant als pares com als mestres que realitzin la seva tasca educativa amb amor. Si no hi ha amor, va reblar, no hi ha educació possible.

El president de la Fundació GEM, Oriol Varela, va voler destacar, en la seva presentació, a banda de l'impressionant currículum del filòsof maresmenc, el vessant més divulgatiu de l'obra assagística de Terricabras, i el seu afany per ajudar la gent a pensar.