Sr. Conductor, acceleri!

M'agrada comparar aquesta campanya a un llarg viatge de colònies. A bord de l'autocar, hi ha conyeta, diversió i alguns moments de cridòria. I quan s'acumulen els quilòmetres, acabem dormint com socs. L'únic, que som uns escolars ganàpies. En aquests casos, el conductor és una peça fonamental per mantenir la bona sintonia. A nosaltres ens ha tocat en Pedro. Un personatge entranyable.

Amb puntualitat helvètica, cada dia ens espera a la seu del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona. Formal, amb la corbata i la jaqueta de fil blau marí. En Pedro té el cabell curt, de color grisenc. Un mostatxo de mig arc sota un nas de ganxo, i una mirada riallera. És un home de món, ell. Sense ser Papa, explica orgullós que ja ha voltat més de cinc milions de quilòmetres.

Ahir va dinar amb tota la patuleia, quan vam fer parada a Reus. Xerra pels descosits, aquest home. Té una d'anècdotes que no se les acaba. Ha transportat esportistes d'elit: la selecció estatal de futbol, la de bàsquet... fins i tot els GloberTrotters! També ha dut models exuberants amb vestidets mínims. I nens, és clar. Més d'una vegada se n'ha trobat algun adormit, quan tornava a cotxeres. Aleshores no truca directament a l'escola sinó als monitors, per estalviar-los la bronca. Un dels viatges amb regust més intens va ser un passeig de dos mesos per Europa, amb una capelleta de religiosos nord-americans. Van visitar catedrals, monestirs i esglesioles insospitadament boniques.

En Pedro ja acumula quatre viatges de campanya, sempre amb els socialistes. I prou bé que s'ho passa. Encaixa amb paciència les queixes dels periodistes, quan les frenades són brusques i no poden escriure. O quan li proposen que circuli sobre dues rodes per estalviar maniobres. Ahir a una companya se li va trencar el taló d'agulla, camí de Manresa. A l'entrada de la ciutat, en Pedro va indicar-li on es podia comprar sabates. També a la tornada a Barcelona, ens fa de taxista i para on ens convé. Els Pedros saben disfrutar la vida i fer-la disfrutar als altres.