-
-

V. B.

'Sopo aquí cada nit des de fa 29 anys i tinc el colesterol a lloc'

Juan Manuel Benítez, gerent del Frankfurt La Riera, un dels establiments més mítics del centre de Mataró, protagonitza la secció 'Retrat escrit'

Juan Manuel Benitez és el gerent del Frankfurt La Riera, potser l'establiment més mític que hi ha a Mataró. Va entrar-hi a treballar quan tenia 18 anys i ara en té 47. "Durant aquests 29 anys la veritat és que ha canviat molt poc", explica. Ni la decoració ni el producte: aquí el que té més sortida és allò clàssic: el frankfurt, la cervela, el llom amb formatge, l'hamburguesa... "en tot aquest temps només s'han consolidat quatre o cinc productes nous, la resta que hem intentat han tingut poca acceptació". Els mataronins hi acudeixen en massa a la recerca d'uns embotits amb un gust que tothom coincideix en definir com a únic, impossible de trobar enlloc més. El secret? Durant molt de temps, totes aquestes saltxitxes només es podien consumir aquí i al seu local bessó de la plaça de Santa Anna. La família propietària va adquirir una fàbrica d'embotits de Montcada i Reixach per tenir el seu producte en exclusiva. "El que ens estalviem en intermediaris s'inverteix en qualitat de la carn", explica Benítez.  Fa temps, però, que aquestes mateixes saltxitxes es poden comprar a xarcuteries de la ciutat, que les publiciten com les mateixes que el Frankfurt de la Riera.

Però, llavors, com és que segueixen sense tenir el mateix gust?
Molta gent ens ho diu, que les compra, se les fa a casa, amb un pa de Viena molt similar, però que no és el mateix. Al final és com prendre una cervesa en un bar o servir-te-la a casa. Vens aquí, seus, et relaxes, t'ho fan enlloc de cuinar-t'ho tu i t'entra molt millor. El que ho fa és l'ambient, la tradició, i que la gent ens té una mica idealitzats.

Sembla que res no canvia aquí, la majoria de personal també hi porta molt de temps.
El que menys ja acumula sis o set anys, sí. Som vuit treballadors i un de reforç el cap de setmana, tot i que anem fent torns, com que obrim els 365 dies a l'any. Per Nadal, Sant Esteve i Any Nou obrim a les 6 de la tarda, així tots podem dinar en família, però mitja hora abans ja tenim gent picant a la persiana perquè saben que obrirem. El dia de Nadal i tot!

El Frankfurt ho aguanta tot, també la crisi que s'ha endut establiments mítics del centre de Mataró.
Tenim feina, però la crisi l'hem notada molt, venem un 25 o 30% menys que abans. Sí que som una tradició, però les tradicions també canvien. Avui la gent també es preocupa per menjar més sa i cuidar-se més, al nostre producte li han col·locat l'etiqueta que no es bo pel cos.

A vosaltres us passa amb els vostres embotits com a molts pastissers, que acaben farts de dolços i no els poden ni tastar?
En el meu cas no, jo sopo cada dia aquí.

Ostres! I què tal surten les anàlisis de sang?
Doncs molt bé! Me n'acabo de fer una recentment per la revisió mèdica de l'empresa i tot està al seu lloc, inclòs el colesterol. Així que no deu ser pas tan dolent.

Sou els reis a l'hora de gestionar aglomeracions, en dies com Les Santes teniu centenars de clients i no perdeu mai la calma.
No creguis, ho intentem però algun cop no podem evitar perdre-la, som humans. La gent pensa que la nostra feina és molt senzilla, que la fem com si res, i no entén que si tenen a 40 persones per davant han d'esperar igualment. Hi ha vegades que des de la cinquena fila veus algú insistint-te: "un frankfurt, un frankfurt!". Però que no veus que tens una gentada per davant? 

Quin és el pitjor moment de l'any?
La nit del Castell de Focs. S'acaba la Passada amb l'actuació dels Capgrosssos i de cop i volta tothom es gira cap a tu, ve corrents a buscar el seu entrepà, que el vol ràpid i cada un amb una salsa diferent i embolicat per marxar corrent a guardar-se un lloc a la platja. També per Sant Jordi anem molt desbordats, mentre que la nit del 25 dóna molta feina però més extensa en el temps, amb menys acumulació.

29 anys fent aquesta feina no acaba avorrint?
És molt repetitiva, però a canvi aquí ens entra gent de tota mena i condició, el ventall és realment increïble, acabes tractant i coneixent personatges de tot tipus. Gent famosa a qui hagi atès? Doncs ara fent memòria, et diria que en Jordi Pujol, aquell DJ que es deia Paco Pil, l'Andreu Buenafuente...
Hi passa gent, per aquí.

Si passes mitja hora al Frankfurt l'olor del lloc t'acompanya tota la nit. Com ho feu vosaltres per desempallegar-vos-en?
És molt senzill: en arribar a casa, directíssim a la dutxa. La veritat és que el fum se't fica a dins. O fas això o et divorcies perquè la dona no vol ni veure't. També et passa de vegades que surts d'aquí i més d'un gos o un gat va darrera teu ensumant-te.

Hi ha molta gent que marxa a viure fora de Mataró que diu que el que més troba a faltar de la ciutat són els vostres frankfurts.
Ens ho comenta molta gent, et ve aquell client que ara viu a Madrid o a un altre lloc i et diu: "cada cop que torno a cassa haig de venir aquí!". La veritat és que et sents orgullós que se'n recordin de tu, fa il·lusió que la teva feina agradi a la gent. 

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive