Sonia Fernàndez-Vidal: apropant la ciència als més joves

La Sonia Fernandez-Vidal és una científica i escriptora mataronina. És Doctora en Òptica i Informació Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona i imparteix classes de física. Els seus llibres han tingut un gran èxit, especialment entre el públic juvenil. Les seves novel·les divulguen aspectes científics a través d’històries. Aquest fet fa que les narracions puguin arribar a un públic no entenedor dels temes físics i els desperti interès i coneixements científics.

Dijous dia 17. A les 7 de la tarda a la biblioteca Pompeu Fabra

“El feedback més maco és quan em trobo a primer de física amb alumnes que em diuen que han llegit els meus llibres i que fins i tot m’expliquen que alguna d’aquestes novel·les els va animar a estudiar una carrera de ciències”, explica la Sonia.  Té molt clar que és important despertar aquesta vocació científica, especialment entre les nenes. 

Per això aquest dijous dia 17 ofereix la ponència inaugural del projecte TecnoGirl, una jornada al Tecnocampus dedicada a acostar la ciència i la tecnologia a noies d’entre 12 i 18 anys. “Mataró és casa meva i per mi sempre és bonic i agradable poder venir i engrescar a noies i nenes a que descobreixin aquest camí tan apassionant i meravellós que és la ciència”.

Per què et vas decidir a fer literatura sobre temes científics?

Abans d’escriure el meu primer llibre, La porta dels tres panys, portava uns anys fent conferències sobre física quàntica. En una d’aquestes conferències vaig anar a parar a conèixer a en Francesc Miralles, reconegut escriptor, i em va convidar a fer una xerrada quàntica a una reunió bohèmia d’escriptors i editors. A través d’aquesta reunió  la Iolanda Batallé, que era la directora de la Galera, em va proposar transformar allò que els havia explicat en un llibre. D’aquí va sorgir la novel·la La Porta dels tres panys. D’apropar la ciència d’una forma que no s’havia fet fins aleshores, una novel·la de fantasia i per un públic infantil o juvenil.

"És important donar visibilitat a les científiques perquè les nenes les tinguin de referència"

Com ho fas per explicar temes tan complexos a través de la literatura?

És complicat però alhora també és més fàcil. Hi ha temes de física quàntica com poder travessar parets o poder-se teletransportar que són més fàcils explicar-los des de la fantasia que no pas d’una forma raonada.

Com creus que s’ha d’acostar la ciència a les noies?

A l’hora d’estudiar la bretxa d’alumnes nois i noies és cada vegada més estreta. Comencem a tenir fruit de la política científica que ja s’ha establert per potenciar que les noies estudiïn ciències. Exemples d’aquest avanç és que la direcció del CERN va a càrrec de Fabiola Gianotti, però sí que és cert que a les cúpules altes del món científic i tecnològic hi falta presència femenina. Un dels factors primordials per poder treballar el tema de gènere a la ciència és aconseguir que hi hagi molts rols visibles de dones als mitjans de comunicació. La gran majoria de personatges que surten per parlar de temes de ciència als mitjans són homes, i no és que no hi hagi dones.  Els mitjans han de donar veu als rols femenins perquè les nenes que veuen un rol de científica puguin identificar-se i engrescar-se a estudiar aquests temes.