Som 127.000 mataronins

Mataró creix, i ho fa a un ritme superior al registrar en els darrers anys. Segons dades del padró continu, a 1 de gener de 2018, a la capital del Maresme hi viuen 127.014 persones. Es tracta del primer cop que la ciutat supera el llindar dels 127.000 habitants. A més, durant el 2017 va registrar el creixement més gran registrat des de l’any 2011, canviant la tònica dominant d’estancament dels primers anys de la dècada actual. Davant d’això, Mataró es consolida com la vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya. Aquestes són les dades que presenta l’Estudi de Població, que publica cada any l’Ajuntament. Aquestes són les claus de l’informe.

Més immigrants a la ciutat

Però a què es deu el creixement accentuat de població? Principalment, al fenomen migratori. Després d’anys a la baixa, en els darrers temps ha tornat a augmentar el nombre de persones estrangeres que s’estableixen a la ciutat. Durant el 2017 el saldo migratori, és a dir la diferència entre altes i baixes, ha representat el 80,18% del saldo total de població. Per tant resulta clau per al creixement demogràfic de la ciutat, molt per sobre que el saldo natural –diferència entre naixements i defuncions. El saldo migratori durant el 2017 va ser de +851 habitants. A aquesta xifra cal sumar-hi que bona part de l’’increment anual de població de nacionalitat espanyola a la ciutat és conseqüència dels processos de canvi de nacionalitat: 613 residents a la ciutat van experimentar-lo durant l’any 2017. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat d’adults-joves i joves: 25-29 anys (+158), 15-19 anys (+141) i 20-24 anys (+129), mentre que els negatius es tenen en els de 40-44 anys (-36), 85-89 anys (-12) i 90-94 anys (-11).

Gairebé 3.000 habitants en cinc anys

La dinàmica positiva no es concentra tan sols en el 2017. Durant els darrers cinc anys Mataró ha sumat un total de 2.905 nous habitants. Un procés que també s’explica pel saldo migratori positiu. El creixement experimentat des del 2013 és, en tot cas, inferior a períodes quinquennals anteriors. Entre els anys 1998 i 2002, per exemple, es van sumar 7.695 habitants, i entre 2003 i 2007, 8.609. Aquests més de 16.000 habitants sumats en gairebé 10 anys van suposar una dinàmica que avui, malgrat seguir creixent com a ciutat, queda ja força lluny.

Menys naixements

Malgrat el creixement experimentat per la ciutat durant el 2017, es van registrar menys naixements que l’any anterior, en concret 62. En el període 2013-2017, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (52,80 ‰), Rocafonda (51,78 ‰) i Cirera (49,35 ‰), mentre que les més baixes són les de Centre (38,18 ‰), La Llàntia (38,26 ‰) i Vista Alegre (34,49 ‰). El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 25,9 %, +2,74 p.p. respecte a fa un any.

Envelliment de la població

Durant el 2017 van morir un total de 981 mataronins, una xifra molt similar a la de l’any anterior(tan sols 10 menys). L’estudi de població posa de manifest el progressiu envelliment de la població. Avui en dia la mitjana d’edat dels mataronins és de 41,69 anys, 1,42 anys més respecte a la registrada fa cinc anys. Per barris, el que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (46,14 anys) i el que té la més baixa és Cirera (39,48 anys).

El 15,63% de mataronins, de nacionalitat estrangera

Actualment el 15,63% dels veïns de la ciutat tenen una nacionalitat que no és l’espanyola Són 19,849 persones, un augment de 563 respecte a l’any passat. Una dada sorprenent és que durant el 2017 la població d’Itàlia és la que ha crescut més a Mataró, un total de 64, per davant de la marroquina i la xinesa. Pel que fa a les disminucions més destacades, totes tres són de nacionalitats subsaharianes: Senegal, Gàmbia i Mali. Els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (33,64 %), Palau-Escorxador (29,55 %) i Cerdanyola (23,17 %).

Barris que creixen i que es buiden

La majoria de barris de la ciutat han guanyat població. Les excepcions són el la d’en Boet i Cirera, que perden 63 i 28 veïns respectivament. Els que més han crescut són Rocafonda (+290), l’Eixample (+254) i Cerdanyola (+119). Per contra, els barris que registren les disminucions més significatives són Pla d’en Boet (-63) i Cirera (-28). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Rocafonda (+2,62 %), La Llàntia (1,58 %), i Centre (1,57 %). Una altra dada interessant és la dels canvis de domicili dins de la ciutat. En aquest sentit els barris que han rebut més gent procedent d’altres zones de Mataró són La Llàntia (14,32 ‰), Roncafonda (4,76 ‰) i Centre (2,84 ‰), mentre que els que presenten un saldo més negatiu són Pla d’en Boet (-9,64 ‰), Cirera (-6,79 ‰) i Cerdanyola (-1,94)