Soley:'Cal coordinar esforços perquè els recursos s’usin de forma adequada'

Pere Soley (Vic, 1948), llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i màster en Direcció i Administració d'Empreses per ESADE, fa un parell de setmanes va ser nomenat per la Consellera de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, nou gerent del Consorci Sanitari del Maresme en substitució del Dr. Joan Berenguer. Ell ha estat el fitxatge considerat idoni per liderar la nova Corporació Territorial de Salut del Maresme, la qual pretén oferir un servei sanitari completament integral.

El mes passat va ser nomenat per substituir Joan Berenguer, que ha passat a ocupar el seu antic càrrec a l'Hospital de Bellvitge. A què respon aquest intercanvi quan els dos hospitals viuen processos importants de transformació?
L'explicació no hauria de ser meva. A mi se'm va proposar d'entrar al Consorci Sanitari del Maresme per fer-me càrrec del projecte de transformació al sistema capitatiu en base territorial, en un sistema integrat i en coordinació amb la sanitat primària. El projecte em va semblar interessant i vaig acceptar. D'altra banda, feia deu anys que estava a Bellvitge i una perspectiva de canvi també m'animava a acceptar.

Ha treballat a diversos hospitals catalans. Té característiques específiques la sanitat al Maresme?
La gran diferència del sistema sanitari del Maresme recau precisament en la posada en marxa d'aquest model sanitari integral, el qual pretén donar tot tipus de serveis des d'un únic consorci, a diferència dels models clàssics que només donaven assistència hospitalària. A més, està prevista l'ampliació futura de nous models assistencials que generaran una assistència completament integral, és a dir, tot tipus de prestacions sanitàries per a tota la població. Estarà estructurada de forma integrada i confinada.

Quin altre factor caracteritza el nou model sanitari?
Té diverses potes. Una, la creació d'un govern territorial amb participació dels ens locals i amb diferents comissions de salut i de proveïdors per anar desenvolupant al territori les diferents prestacions sanitàries planificades i prioritzades. Una altra pota és el nou sistema de finançament capitatitu o en base territorial, el qual pretén assignar un capital econòmic per a fins sanitaris a cada habitant tenint en compte diversos factors com l'edat o les malalties.

Aquest model ha estat pensat per millorar l'engranatge del sistema o per administrar millor els recursos del qual disposa?
Pretén millorar el sistema. Busca una eficiència permanent, però no en base a estalviar, sinó a coordinar esforços perquè els recursos siguin utilitzats de la forma més adequada possible.

Quan es posa en marxa?
El nou model territorial del Maresme està en fase de decret. Pel que fa al sistema de finançament aquest serà el primer any que es farà el canvi de sistema, passant del model tradicional al capitatiu. Aquest any tindrem una base capitativa però facturant de forma antiga.

Tots aquest canvis afectaran el pacient?
Els usuaris no notaran res de forma immediata. El nou sistema no representa un canvi físic en la manera de fer les coses. Amb el temps, però, s'espera que els passos administratius siguin més àgils i es tardi menys a donar respostes als usuaris.

Com dificulta la manca de recursos la feina en la gerència d'un hospital?
Obliga a fer un equilibri constant. Òbviament, quan hi ha més recursos es poden fer més coses. Encara que avui no tinguem recursos, sempre hem de tenir preparat el sistema, perquè potser els tindrem d'aquí a sis mesos. Ara mateix, però, a l'Hospital de Mataró, per manca de recursos, no hi ha res que s'hauria de fer i no es fa. Ara bé, un altre tema seria pensar si té el nivell de complexitat que hauria de tenir.

Quina és la causa de la saturació del sistema sanitari?
Una mica de tot. Hi ha un problema en els usuaris que no utilitzen els recursos adients i un problema en nosaltres mateixos que no els ensenyem ni els convencem que poden anar a un altre centre, on també els resoldran el problema de forma efectiva. Avui molts usuaris vénen a l'hospital, sobretot a urgències, buscant respostes immediates davant una simptomatologia perquè a l'Hospital els ofereixen altres exploracions complementàries que un sistema convencional de primària no fa possibles. Però cada cop, els centres de primària assimilaran els seus serveis als dels hospitals.

A l'acte de canvi de gerència, la consellera Geli va destacar la necessitat que l'Hospital de Mataró “generés coneixement”.
Aquestes paraules les hem d'entendre de dues maneres: una, millorant les nostres prestacions mitjançant la innovació o introduint nous tipus de prestacions que avui no s'ofereixen, i per altra banda, aprofundint en la recerca i qualsevol tipus de millora científica. Aquestes són les dues línies bàsiques de treball. Buscarem millores per fer de l'Hospital de Mataró un dels centres sanitaris capdavanters a Catalunya.

L'ampliació del centre i la nova planta de psiquiatria seran un primer pas?
Sí. L'hospital ha de millorar el tractament a la salut mental i l'augment de nombre de llits és el primer pas. Ara bé, això per si sol no és suficient si paral·lelament no es crea una àrea d'atenció de salut mental amb un hospital de dia annex. Amb aquests dos elements l'assistència a les enfermetat mentals agudes quedaria solventada.

Un altre punt amb mancances a Mataró és l'assistència domiciliaria. Solament existeix actualment un equip de PADES.
Ara que hem integrat tots els recursos hem de fer una reflexió en tot aquest àmbit, des de la convalescència, el PADES, la llarga estada o les unitats de pal·liatius. Haurem de reflexionar, ara que hem unit els recursos de l'antic l'Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena i el Consorci, quin serveis cal aplicar-hi més esforços. La unitat ha de facilitar la redistribució dels recursos humans per administrar aquestes prestacions i veure quins recursos s'han de reforçar de cara el futur.

Mataró és una ciutat d'acollida d'immigrants. Es preveuen canvis sanitaris derivats d'aquest fet?
La conselleria fa temps que treballa en aquest aspecte i ha dissenyat un Pla Director de Coordinació i Salut Inmigracional, el qual haurà de generar mesures i homogeneïtzar criteris. Però, per altra banda, des del punt de vista local, el govern local haurà de pensar un Pla de Salut de la nostra àrea, i en aquest òbviament s'haurà de tenir en compte aquest factor. Ens haurem de plantejar serveis assistencials com aconseguir intèrprets, tenir experts en tipologies especials dels immigrants...

A Bellvitge, l'hospital d'on ve, van iniciar un pla de seguretat a l'hospital. A Mataró també es té en compte aquesta problemàtica?
És un fet que s'està analitzant. Aquí en qüestions de seguretat hi ha la mateixa sensibilitat que hi havia a Bellvitge. A les reunions hem tractat temes puntuals sobre aquest fenomen. En tots els centres la seguretat sempre és un element de millora.